Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Muschelkalk
Geologia
Segon terme de l’escala estratigràfica del Triàsic germànic comprès entre el Buntsandstein i el Keuper.
A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic
conveni d’Elliot
Història
Conveni concertat per liberals i carlins gràcies als bons oficis de lord Elliot, agent del ministre britànic Palmerston, per tal d’evitar l’afusellament sistemàtic dels presoners i regular-ne el bescanvi.
El firmaren Jerónimo Valdés liberal a Logronyo i Tomás Zumalacárregui carlí a Eulate el 27 i el 28 d’abril de 1835 per al teatre d’operacions del nord Al Principat, aquest tractat fou aplicat des del juliol del 1837 comunicat del cap liberal baró de Meer al cap carlí Antonio de Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i notificació d’Urbiztondo a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol des d’Avià Cabrera no l’acceptà fins a les acaballes de la guerra tractat de Segura-Lécera, nom dels pobles on fou, respectivament, signat per Cabrera l’1 d’abril de 1839 i per Van Halen el dia 3 d’abril Actuà…
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…
Llibre d’Amic e Amat
Literatura catalana
Obra mística de Ramon Llull que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana).
Desenvolupament enciclopèdic Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats Síntesi de la mística i la filosofia lulliana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual Els elements constitutius són l’Amic l’home, l’Amat Crist o Déu i l’amor, sovint…
Llibre d’Amic e Amat
Obra mística de Ramon Llull que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana).
Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats Síntesi de la mística i la filosofia lulliana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual Els elements constitutius són l’Amic l’home, l’Amat Crist o Déu i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’…
Un lloc entre els morts
Literatura catalana
Novel·la de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…
Museu Tèxtil de Terrassa
Historiografia catalana
Institució museística creada l’any 1946 per l’Institut Industrial, que rebé el nom de Museo Biosca.
Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…
Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana
Cinematografia
Fou creat al final del 1932 i constituí un nou intent d’institucionalitzar la cultura catalana amb l’establiment d’unes bases sòlides que permetessin endegar una política cinematogràfica coherent amb la institució republicana en un moment de reconstrucció nacional.
S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del…
república de Venècia
El Palazzo Ducale, a Venècia, seu del dux de la república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…