Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Yijing
Llibre xinès anònim, molt antic (dinastia zhou), considerat pels confucianistes com un dels ‘‘cinc clàssics’’.
El seu nucli originari és un text molt obscur, de caràcter endevinatori, basat en els 64 hexagrams que resulten de combinar els vuit trigrams o bagua Consta, a més, de 7 apèndixs, anomenats Les deu ales , d’origen divers, que contenen concepcions filosòfiques que han exercit una gran influència en la història del pensament xinès
galàxia de Seyfert
Astronomia
Cadascuna de les galàxies espirals que es caracteritzen pel fet de tenir un nucli de color blau, de molt petites dimensions i extremament lluminós.
La primera galàxia d’aquest tipus fou descoberta el 1944 per Carl Seyfert, el qual el mateix any n'identificà 11 més A les regions centrals hi ha núvols de gas molt calents, que s’expandeixen ràpidament La lluminositat d’aquestes galàxies és normal a la regió visible, però és molt elevada a la zona infraroja Algunes galàxies de Seyfert són també potents fonts d’ones radioelèctriques Hom accepta generalment que els fenòmens responsables de les característiques distintives d’aquestes galàxies consisteixen en explosions a molt gran escala, però en desconeix la natura
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite grec…
Dèdal
Història
Heroi mític cretenc, de genealogia molt complexa, en el qual hom personificà el prototip d’artista universal.
Expatriat per l’areòpag atenès, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar , quan més tard s’enemistà amb Minos, però aconseguí d’escapar-se'n per mitjà d’unes ales artificials fetes de plomes i cera Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d’art Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt llunyans Cumes,…
El Progreso Fotográfico
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona entre el 1920 i el 1935 especialitzada en fotografia des del vessant tècnic i en les seves aplicacions, molt en particular la cinematogràfica.
Prèviament aparegueren un parell d’anuaris 1913-14 i 1914-15, però el 1920 passà a ser mensual Dirigida per Rafael Garriga, era una versió en castellà d’una revista italiana molt prestigiosa pel seu contingut tècnic, amb una presència del camp cinematogràfic prou significativa En sortiren 172 números Hi collaboraren, entre d’altres, Tomás de Palacio, Rodolfo Namias, Felix Cinotti, Miguel Huertas, Antonio Revenga, Antoni Cànovas Kaulâk , Adolf Mas, Antoni Arissa, Manuel Vilaplana, Josep Mañàs, Miquel Canals i Lluís Rodés
estel de Wolf-Rayet

Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves
La lliçó d’anatomia
La lliçó d’anatomia del doctor Deyman (1656), obra de Rembrandt
© Fototeca.cat
Tema pictòric, molt corrent a Holanda al segle XVII.
És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort
MAT
Sigla de Molt Alta Tensió, que a Catalunya designa, popularment, la línia elèctrica per a l’intercanvi elèctric entre l’estat espanyol i el francès.
Fou promoguda a partir de la directiva de la Unió Europea sobre electricitat 1996, que posava fi als grans monopolis estatals de subministrament elèctric, i de l’acord del Consell Europeu del 2002, pel qual el grau d’interconnexió de les xarxes elèctriques dels estats membres havia d’arribar a almenys el 10% de la capacitat de producció total d’electricitat de cadascun, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat i un abastament suficient, atès l’augment constant de la demanda Construïda per Inelfe, societat formada per l’espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, el 2 de febrer de 2015 s’…
Tutatis
Astronomia
Asteroide número 4179 descobert l’any 1989 per un equip d’astrònoms francesos. Té un període de translació de quatre anys i una òrbita molt excèntrica compresa entre l’òrbita de la Terra i el cinturó principal d’asteroides que s’estén entre Mart i Júpiter.
El seu pla orbital és molt proper al de la Terra, de tal manera que hi pot passar molt a prop El 29 de setembre de 2004 Tutatis passà a una distància de la Terra només quatre vegades la distància Terra-Lluna, essent aquest l’apropament mínim fins a la data de qualsevol asteroide o cometa coneguts Les imatges de Tutatis preses durant aquests apropaments mostren un cos format per dues parts irregulars de 4 i 2,5 km de diàmetre mitjà, respectivament, que semblen estar en contacte mutu
la Via Làctia

Via Làctia
© NASA
Astronomia
Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via Làctia Malgrat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina