Resultats de la cerca

És dita també Església assíria, sirooriental o caldea L’evangelització partí d’Edessa, i s’inicià abans de la caiguda de l’imperi part 226 Sota els sassànides 224-632 la situació dels cristians fou afectada per la guerra constant contra els imperis cristians Romà i Bizantí, com també per la proclamació del zoroastrisme com a religió oficial, que produí l’esclat de la persecució oberta 340-379 Un sínode tingut a Selèucia 410 constituí un catolicosat, que el 424 es convertí pràcticament en autònom El 486 aquesta Església acceptà el nestorianisme Sota el domini àrab 637-1258 emprengué una tasca…

Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…

La Doctrina d’Addai recull que aquest fou enviat per l’apòstol Tomàs a Edessa per tal de guarir el rei Abgar V d’Edessa Probablement, el nom d’Addai té una relació amb el de Tadeu, amb qui fou identificat per Eusebi de Cesarea És coneguda amb el nom d' Anàfora d’Addai i Mari Mari era el deixeble d’Addai una antiquíssima s III pregària eucarística de l’Església siríaca oriental o nestoriana

De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la…

L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…

Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…

El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la controvèrsia ariana…