Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Comitè de No-intervenció
Organisme internacional destinat a evitar interferències en la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
Pressionat pel govern britànic, que volia evitar l’extensió de la guerra, i davant la divisió de l’opinió pública, el president francès Léon Blum proposà, el 25 de juliol de 1936, la no-intervenció de les potències i demanà l’adhesió al Comitè a la Gran Bretanya, els EUA, Itàlia, Alemanya, l’URSS, Bèlgica, Holanda, Txecoslovàquia i Polònia Malgrat les adhesions, el Comitè no pogué evitar l’ajut italià, alemany i portuguès al general Franco, i el soviètic, unit als voluntaris, a la República Les patrulles navals i terrestres creades pel febrer del 1937 foren insuficients, però…
capitulacions de Morvedre
Història
Pacte signat a Morvedre, pel març del 1348, per Pere III de Catalunya-Aragó, pressionat pels unionistes.
Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València
Partido Aragonés
Política
Partit polític aragonesista.
Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit per Marcellí Iglesias…
Privilegi General d’Aragó
Història
Privilegi concedit pel rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó el 1284 a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa
.
Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals
Autoritat Nacional Palestina
Govern autònom provisional palestí amb jurisdicció als territoris ocupats per Israel el 1967, sorgit dels acords de pau d’Oslo.
Constituït el 5 de juliol de 1994, els poders li són transferits gradualment pel govern israelià La seva vigència és prevista fins a l’establiment d’un estatut definitiu, generalment interpretat com la creació d’un estat palestí independent Té gairebé plenes competències a la franja de Gaza, i a Cisjordània el seu control varia territorialment segons l’estadi de les negociacions D’estatut encara sense definir és Jerusalem El 1996, en les primeres eleccions al Consell òrgan legislatiu i a la presidència, foren elegits Al-Fatah i Yasser Arafat Després del collapse del procés de pau 2000 i l…
El vel de Maia. Dietari de la guerra civil (1936-1939)
Literatura catalana
Dietari de Marià Manent publicat l’any 1975.
El 1948, en una edició privada de 171 exemplars, Marià Manent va publicar Montseny zodíac d’un paisatge , la primera mostra pública dels seus dietaris de guerra, que aplegava exclusivament fragments d’anotacions que corresponien a apunts en prosa poètica sobre el món de la natura Al cap de més d’un quart de segle, el 1974, pressionat per membres del seu entorn familiar i literari, Manent va optar al premi Josep Pla amb el text íntegre del dietari dels anys de la guerra civil Va guanyar el premi i el llibre sortí publicat al març del 1975, en plena època de preludi polític, social i cultural…
Recognoverunt proceres
Història del dret català
Privilegi concedit als barcelonins per Pere II de Catalunya-Aragó el 1284 pressionat per l’amenaça d’invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses.
El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…
Cas dels Catalans
Portada del Record de l’aliança... (1736), una de les darreres repercussions del Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Banc Sabadell

Centre corporatiu de Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès
© Banc Sabadell
Entitat bancària constituïda el 1881 per membres del gremi de fabricants i d’altres corporacions patronals de Sabadell, amb un capital inicial de 10 milions de pessetes.
Estretament lligat a la indústria tèxtil llanera, entre el 1882 i el 1906 es dedicà a la compra i venda de llana, activitat que també portà a terme a través d’una sucursal a Buenos Aires 1891-94 Defensà els interessos llaners prop del govern, especialment per mitjà de Joan Sallarès i Pla El seu creixement s’inicià arran dels avantatges de la nova ordenació bancària del 1962 Des de l’any 1999 el president de l’entitat és Josep Oliu i Creus Cotitza en borsa des de l’abril del 2001, i al juliol del 2004 s’incorporà a l’IBEX 35 A l’Estat espanyol ha dut a terme una política d’expansió a través…