Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Pluto Express
Astronàutica
Missió de la NASA d’estudi del planeta Plutó, formada per dues sondes lleugeres —136 quilograms—, que es llançarien per separat.
Inicialment el llançament estava previst per al 2004, però la missió va ser cancellada per motius pressupostaris La NASA la substituí per la missió New Horizons
Superconducting Supercollider
Supercol·lisionador superconductor de protons contra protons que es va intentar construir a Wahaahtchee, a 40 km al sud de Dallas, amb un pressupost de 9 000 milions de dòlars.
Amb 87 quilòmetres de circumferència, havia de ser el més gran del món, probablement no superat per cap altra installació d’aquest tipus Havia d’assolir una energia de 20 TeV Estava previst que comencés a funcionar l’any 1996, però fou cancellat el 1993 per problemes pressupostaris
Comet Rendezvous/Asteroid Flyby
Astronàutica
Missió de l’ESA destinada a l’estudi de cometes i asteroides mitjançant sondes que s’hi aproximin.
L’objectiu del programa era l’enviament de la sonda cap a un asteroide i, després, la seva trobada amb un cometa L’asteroide escollit era el 449 Hamburga, una roca de 88 quilòmetres de llargària que segueix una trajectòria ellíptica entre les òrbites de Mart i Júpiter D’altra banda, el cometa escollit era el C/1906 E1 Kopff, un cometa no periòdic En arribar al Kopff, la sonda CRAF havia d’enviar un mòdul a la seva superfície El projecte fou cancellat per problemes pressupostaris
Rosaviakosmos
Astronàutica
Acrònim rus d’Agència Espacial Federal Russa.
L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats
Tau Charm Factory
Accelerador dissenyat per mesurar amb gran precisió les característiques dels leptons tau i les partícules amb el quark charm.
Acceleraria electrons i positrons amb una energia de 3 a 5 GeV No se n'ha construït cap al món Existeix un projecte de màquines d’aquest tipus per a l’Estat espanyol i una altre de l’Estat francès Problemes pressupostaris i de participació dels estats membres del CERN en dificulten la construcció -Barcelona i València són dues seus possibles- Amb el pas del temps, les característiques del leptó tau es van coneixent amb més exactitud i una màquina de precisió d’aquestes característiques, tot i ser interessant, pot perdre gran part del seu interès
Buran
Astronàutica
Nom que rep la llançadora russa.
Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de problemes…
Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau

Plantilla del 2006 del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau
Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau
Voleibol
Club de voleibol del barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.
Fundat el 1982, nasqué com un equip escolar del Collegi Públic Sant Pere i Sant Pau l’any 1977 Creà diversos equips de base i el 1984 formà el primer equip sènior El primer president fou Alfonso Periáñez, que es mantingué en el càrrec durant dinou anys La primera temporada guanyà el campionat provincial i pujà a tercera divisió La temporada 1986-87 ascendí a segona divisió i el 1990 s’inaugurà el pavelló municipal on juga habitualment La temporada 1991-92 guanyà el campionat i pujà a primera divisió i la 1995-96, de la mà del tècnic macedoni Vladimir Bogoevski, ascendí per primera vegada a la…
Cada vez que...
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 88 min., dirigida per Carles Duran i Tejido.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’arribada de…
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…
Biblioteca Pública de Mallorca
Historiografia catalana
Biblioteca pública instal·lada, des del 1955, a la Casa de la Cultura de Palma, i gestionada des del 1983 pel Govern de les Illes Balears, tot i que la titularitat de la institució continua essent de l’Estat.
Desenvolupament enciclopèdic La collecció bibliogràfica fou creada a Palma el 1835 per iniciativa de la Societat Econòmica d’Amics del País S’obrí el 1847 quan s’ajuntà amb els fons de la Biblioteca Pública, creada amb la finalitat de recollir els llibres dels convents tancats després de la desamortització de Mendizábal La seva primera seu fou el convent de Montision L’interès historiogràfic de la Biblioteca Pública de Mallorca rau en el seu fons antic, d’una gran riquesa i un dels més importants de l’Estat espanyol 1312 manuscrits, 724 incunables i 24400 obres impreses entre els s xvi i…