Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Vila-rasa

Armes dels Vila-rasa
Llinatge noble valencià els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa, que el 1267 tenia béns a Alzira i Alfàndec; Pere de Vila-rasa, que és el genearca conegut del llinatge, era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la…
Poesia rasa
Literatura catalana
Volum d’obra poètica reunida de Joan Brossa, publicat l’any 1970, i prologat pel pensador Manuel Sacristán.
L’obra es va editar dins la “Collecció Cinc d’Oros” d’Edicions Ariel i ostenta a la portada una obra original d’Antoni Tàpies El volum Poesia rasa porta un subtítol descriptiu Tria de llibres 1943-1959 Això significa que aquest volum d’obra reunida és, de fet, un llibre de llibres triats d’entre la vasta producció de l’autor Poesia rasa va tenir una segona edició en dos volums I, 1950-55 II, 1955-59, editats per Edicions 62, amb el text completament revisat per l’autor i prescindint dels tres primers reculls corresponents a l’obra dels anys quaranta Poesia rasa és el primer d’una sèrie de…
comtat de Faura
Història
Títol senyorial concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe
MAT
Sigla de Molt Alta Tensió, que a Catalunya designa, popularment, la línia elèctrica per a l’intercanvi elèctric entre l’estat espanyol i el francès.
Fou promoguda a partir de la directiva de la Unió Europea sobre electricitat 1996, que posava fi als grans monopolis estatals de subministrament elèctric, i de l’acord del Consell Europeu del 2002, pel qual el grau d’interconnexió de les xarxes elèctriques dels estats membres havia d’arribar a almenys el 10% de la capacitat de producció total d’electricitat de cadascun, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat i un abastament suficient, atès l’augment constant de la demanda Construïda per Inelfe, societat formada per l’espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, el 2 de febrer de 2015 s’…
Lladró

Armes dels Lladró
© Fototeca.cat
Llinatge noble que procedent d’Aragó i Navarra s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre, filla i hereva de Pere Lladró, senyor de Manzanera, i d’Elionor Sanxis de Castre, neta del rei Jaume I.
El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl , senyor de…
Oms

Armes dels Oms
Llinatge de cavallers i després de nobles del Rosselló, originari del castell d’Oms, que li donà el nom.
El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms…
premis Crítica Serra d’Or
Literatura catalana
Premis de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra d’Or.
Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…