Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
comanda de Miravet
Història
Preceptoria i comanda de l’orde dels templers, centrada en el castell de Miravet
(Ribera d’Ebre).
Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta…
Centre d’Estudis del Bages (CEB)
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1978 a Manresa –tot i que no elaborà i aprovà els estatuts fins el 1980–, amb l’objectiu de fomentar la recerca i la divulgació de la temàtica bagenca en tots els camps de la ciència.
Segons els estatuts fundacionals, el Centre ha de donar ajut moral, humà i material al Museu i a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, així com assistència a les entitats que ho sollicitin És format per socis investigadors i socis protectors Els òrgans directius són l’assemblea general i la junta directiva Formen part del CEB les seccions següents arqueologia, art antic, ciències naturals, geologia, geografia, història medieval i història moderna i contemporània S’hi organitzen activitats diverses i es disposa de la collaboració de l’Arxiu Històric i del Museu Comarcal de Manresa, com també…
Aproximació a la història del País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Joan Reglà i Campistol, editada a València el 1968.
Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans que aparegués…
Vela
Llinatge de l’antiga noblesa alabesa.
El primer personatge documentat és Vela Jiménez , comte d’Àlaba 868-883, que defensà els passos d’Haro i Cellorigo contra un exèrcit musulmà comandat per l’emir Muḥammad I i que contribuí a la repoblació d’una part de La Bureba i La Rioja El seu fill, Munio Vela , que es titulà comte d’Àlaba, governà poc temps 919-931 ocupà les gorges de Pancorvo i Haro, i més tard fou substituït en el càrrec pel magnat Àlvaro Arraméliz, casat amb Sança, filla del rei Sanç I de Pamplona La política unificadora del comte castellà Fernán González portà a l’annexió del comtat alabès i a l’expulsió…
Casa de Ganaderos de Zaragoza
Història
Associació de pastors saragossans establerta a Saragossa ja des del s XII com a conseqüència de l’increment pres per la ramaderia arran de la conquesta i la repoblació de la vall de l’Ebre.
El 1129 Alfons I concedí ja als ramaders saragossans facultat de pasturar lliurement per tots els camps i totes les deveses del regne El 1218 Jaume I de Catalunya-Aragó els concedí l’important privilegi d’administrar directament justícia Es constituí confraria de Simó i Judes el 1229 Els privilegis de la confraria anaren en augment i foren sovint motiu de litigi amb la ciutat de Saragossa el 1459, finalment, arribaren a un acord També la tendència de les corts, durant el s XVII 1626-46, fou de limitar-ne les prerrogatives Abans de la guerra contra Napoleó, la Casa de Ganaderos tenia més de…
Híxar

Armes dels Híxar
Família aragonesa que tingué origen en Pere (I) Ferrandis d’Híxar, fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el…
El Archivo
Historiografia catalana
Revista d’història creada l’any 1886 per Roc Chabàs i Llorens, canonge arxiver de la catedral de València, que en fou director des de la seva fundació fins a la seva extinció el 1893.
Subtitulada primer Revista literaria semanal , des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887, que esdevingué mensual d’ençà del tom II juliol del 1887 al juny del 1888 El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890, el V inclou del juliol al desembre del 1891 i el VI 1892 i el VII…
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Historiografia catalana
Revista fundada l’any 1920 per la Societat Castellonenca de Cultura, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado.
Desenvolupament enciclopèdic Des de la seva aparició ha estat oberta a l’erudició local més solvent i a temes més generals d’història, estudis literaris, lingüística, arqueologia i folklore, sense oblidar la literatura de creació i l’assaig En bona part, els articles s’han centrat en les comarques castellonenques, però també s’hi han tractat temes de la resta del País Valencià La majoria dels treballs històrics de l’època fundacional feien referència a l’època medieval, amb una orientació institucional característica del positivisme Generalment eren estudis monogràfics, basats en materials…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
Boixadors

Armes dels Boixadors
Militar
Família de l’estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages).
Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…