Resultats de la cerca

És molt semblant al papir de Rhind, la qual cosa posa de manifest que les tècniques del papir de Rhind es mantingueren durant segles Hom el coneix també amb el nom de papir del Caire

Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…

Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat en forma…

El rei Pomaré I , que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II , que es convertí al cristianisme En canvi, la reina Pomaré IV , pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos 1836, però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití

Oscillaren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó I , nomenat pintor de la generalitat de València el 1503 Probable fill o germà seu fou Nicolau Falcó I, l’únic de la família amb obres rigorosament provades com a seves Nicolau Falcó II València ~1500 — 1560, possible fill de l’anterior, succeí Onofre I en el càrrec de pintor de la generalitat, que exercí fins a la mort Fill seu fou Onofre Falcó II València 1520/…

Marc Antoine Restout Caen 1616 — 1684 s’establí a Rouen, on realitzà quadres d’altar capella de Notre-Dame de la Délivrance, Douvres església d’Hermanville El seu net Jean Restout Rouen 1692 — París 1768 fou alumne de J Jouvenet es destacà en els temes religiosos Mort de santa Escolàstica , Musée des Beaux-Arts, Tours Baptisme de Jesús , Musée de Normandie, Caen El seu fill Jean Bernard Restout París 1732 — 1797 conreà preferentment el retrat i els temes d’història Retrat de Jean Restout , Musée de Versailles Adeu d’Hèctor a Andròmaca , Musée des Beaux-Arts, Orleans

L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…

Leonardo Utiel ~1650 — Sevilla 1730 treballà a Sevilla des dels anys 1670-75, on feu nombrosos edificis, en els quals combinà l’estucat amb la rajola vista vermella i les cúpules d’influència italiana la seva obra més important és el collegi seminari de San Telmo, del qual feu el claustre, la capella i la façana 1724-31 Matías-José Sevilla 1698 — ~1765 collaborà amb el seu pare, Leonardo, a San Telmo feu la capella de San Leandro 1733, a la catedral sevillana, i hom li atribueix un Tratado de mazonería ~1755 Ambrosio Sevilla ~1700 — 1775, fill de Leonardo, construí la capella pública de la…

L’obra abasta un període cabdal de la història de Catalunya , en què els comtats catalans pertanyien a un espai europeu que abastava gran part de l’actual Unió Europea Supervisada per l’ Institut d’Estudis Catalans  IEC i publicada en la collecció “Memòries de la Secció Historicoarqueològica”, és la més ambiciosa del seu autor L’any 1911 l’IEC encarregà a Abadal la recopilació dels documents anteriors a l’any mil referents als comtats catalans conservats als arxius i biblioteques de França aprofitant un curs d’estada a París L’autor publicà els volums II i III, i deixà en curs de publicació…

La seva capital era Alcuitha Dumbarton En passar la seva dinastia a una branca dels escots 945, s’uní al regne d’Escòcia