Resultats de la cerca

Fou el punt de partida del Campionat de Catalunya per equips a partir del 1949 El torneig es creà perquè els atletes tinguessin competicions durant la primavera i no es dediquessin a altres esports En la primera edició hi participaren sis equips, en la segona, set, en la tercera, setze, i en l’última, dotze El FC Barcelona guanyà les tres primeres edicions i el RCD Espanyol, l’última

Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d’urgència Els procuradors a corts podien ésser nats en funció de determinats càrrecs polítics o administratius o electius per designació directa del cap de l’estat o bé, formant minoria, mitjançant eleccions indirectes La Llei Orgànica de l’Estat 1967 modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes Les úniques eleccions directes eren les de dos…

Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que,…

Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la…

Fou creada el 1997 amb el nom d’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals ACPG amb la finalitat d’aplegar les publicacions periòdiques de difusió gratuïta de Catalunya i Andorra, escrites en qualsevol llengua, que incloguessin informació general o especialitzada, i que no tinguessin un contingut únicament comercial El 2008 hi incorporà també mitjans digitals d’informació periodística generalista, temàtica o territorial A mitjan 2015 hi eren associats més de 240 mitjans, aproximadament la meitat dels quals capçaleres de premsa gratuïta amb una tirada conjunta…

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…

El constitueixen municipis petits i mitjans Fou creada el 1981 a Vic, amb el nom d'Associació Catalana de Municipis, a partir de la iniciativa sorgida d’un grup d’alcaldes que propugnaven un ens intermunicipal en què tots els municipis tinguessin els mateixos drets i deures, independentment de la seva demografia, pressupost, situació geogràfica o dimensió Es contraposava, doncs, a la Federació de Municipis de Catalunya , creada el mateix any i integrada per municipis governats pel PSC-PSOE, vinculada i dependent de la Federación Española de Municipios y Províncias, adhesió que…

Fou publicada al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 5 de juliol En virtut del seu article 23 la Generalitat s’emparà el 21 de juliol de 1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l’extrema esquerra com a resposta a l’aixecament militar

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d…

El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social,…