Resultats de la cerca

S'adreça tant a particulars com a empreses, i opera a tot l’Estat espanyol llevat de Catalunya, on ho fa a través d’Al-pi, de la qual és propietària del 75% i només per al sector empresarial Disposa de xarxa pròpia desplegada, tant troncal com d’accés

Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A aquesta segona línia…

Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…

Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els…

Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El…

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604 serví Felip II de Castella…

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El…

Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles mort el…

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels atacs del…

La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…