Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Partido Comunista Proletario
Partit polític
Partit constituït a l’estiu de 1970 a Barcelona per les restes del Partido Comunista Revolucionario.
Era organitzat en “milicias”, que duien a terme accions violentes a les universitats contra els “lacayos de la oligarquía de las Universidades Cátedros, profesores, sociales, bedeles, policías, reformistas y revisionistas” La seva consigna era “palo al lacayo” Al febrer de 1971 una part dels seus membres fou detinguda El partit fou dissolt al març següent
Dionísies
Festes orgíaques en honor de Dionís.
Les més famoses eren les quatre que hom celebrava a Atenes d’hivern a primavera les Oscofòries , les Antestèries , les petites Dionísies i les grans Dionísies Hi tenien lloc les fallofòries, la hierogàmia de la ciutat amb la divinitat, concursos ditiràmbics i representacions teatrals l’embriaguesa, l’èxtasi, les danses violentes i l’omofàgia possibilitaven una unió particular del creient amb la divinitat Hom les troba posteriorment a Roma en forma de bacanal
La Mano Negra
Història
Suposada organització secreta anarquista andalusa, l’existència de la qual fou feta pública el 1883.
Li foren atribuïts assassinats i altres accions violentes i delictes comuns La relació que les autoritats establiren entre La Mano Negra i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola justificà una gran repressió sobre aquesta organització Centenars d’afiliats de Cadis i de Jerez de la Frontera foren detinguts i processats en la causa que se'n seguí, tot i que la FTRE negà tota relació amb la suposada organització Set persones en resultaren condemnades a mort i executades i centenars d’altres reberen penes de presó i foren confinades a les Filipines Vint anys després 1903…
Grups d’Acció Revolucionària Antifeixista
Història
Coordinadora de grups autònoms armats i de caràcter llibertari sorgida a Barcelona a mitjan dècada de 1970.
Es constituí com a reacció a l’empresonament de Salvador Puig Antich i la dissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament, al 1973, amb l’objectiu de realitzar accions violentes en solidaritat internacional amb la situació dels presos polítics del franquisme Els GARI enllaçaven cèllules de l’Estat espanyol i francès, però totes les seves accions tingueren lloc exclusivament fora de territori espanyol L’acció més cèlebre atribuïda als grups fou el segrest del gerent del Banc de Bilbao a París, Baltasar Suárez, al 1974 El principal animador dels GARI fou Jean Marc Rouillan, activista…
Partido Comunista de España (internacional)
Partit polític
Fundat el 1975 en canviar de nom el Partido Comunista de España (Internacional) línea-proletaria.
D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990 esdevingué Partido…
La Veu del Montserrat
Portada del primer número de La Veu de Montserrat
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878; a la fi del 1900 passà a ésser mensual.
Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a…
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Organització creada a Barcelona el 18 de març de 1981.
Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes no …
El Telégrafo
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Barcelona l’1 de novembre de 1858, creat i dirigit per Ferran Patxot.
A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les…
Partido Español Nacional Socialista
Partit polític
Partit neonazi clandestí creat a Barcelona el 1968 per Fernando Poveda, a qui posteriorment succeïren en la direcció del grup Enrique Molina i Ernesto Milá.
Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…
Don Joan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1948; ficció de 90 min., versió sonora dirigida per Ricard Gascón i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…