Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Walcheren
Illa
Illa de la mar del Nord, a la província de Zelanda, Països Baixos, entre el braç oriental de l’Escalda, al N, i l’occidental, al S.
És unida, a través de ponts i dics, amb les altres illes del delta de l’Escalda i amb la terra ferma Conreus de bleda-raves i d’arbres fruiters Hi ha la capital de Zelanda, Middelburg, i també el centre principal, Vlissingen
Can Tho
Ciutat
Capital de la província de Hau Giang, Vietnam, al delta del Mekong.
És un centre industrial i principal ciutat de la plana deltaica que inclou la península de Quan Long i les àrees arrosseres més importants del país És port interior, protegit per dics de les crescudes del Mekong La indústria es deriva de l’activitat agrícola oli de coco, factories arrosseres Té aeroport comercial
Zelanda

Vista de Zelanda
© NBTC
Divisió administrativa
Província del SW dels Països Baixos.
La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels celtes, fou…
Southampton
Ciutat
Ciutat i port del comtat de Hampshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, en el litoral de la Mànega.
Situada a l’interior d’una profunda rada, entre l’estuari de l’Itchen a l’E i el del Test a l’W El seu port és el tercer d’Anglaterra pel tràfic de mercaderies i el primer pel de passatgers i transatlàntics Hom hi ha installat un dels dics secs més grans del món L’expansió portuària es realitza vers el NW, a les vores del Test Indústries navals, fabricació de motors marins, serveis portuaris de dipòsit i distribució Refineria de petroli al Southampton Water, braç unit dels dos rius que comunica amb la Mànega a través del Solent i del Spithead La ciutat de Fawley, a la rodalia, és un centre…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els…
IJssel
Llac
Llac dels Països Baixos separat de la mar de Wadden per uns dics construïts entre el 1918 i el 1933.
Ocupa una part de l’antic Zuiderzee, car la part restant és ocupada per diversos pòlders del Nord-est, Flevoland Est i Flevoland Sud i el de Markerwaard, en període de condicionament
Holanda
Divisió administrativa
Regió occidental dels Països Baixos, dividida en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional.
Situada sota el nivell del mar, és protegida per unes barreres naturals de dunes i per una sèrie de dics És una regió eminentment agrícola i productiva, gràcies a la xarxa de canals d’irrigació Antic territori dels bataus, dominat successivament per frisis i francs fou llavors que hi penetrà el cristianisme, per obra de sant Wilibrord, hom considera que la dinastia holandesa fou fundada pel comte frisi Dirk I segle X, els successors del qual tractaren d’expandir-se Al segle XIII Guillem II, comte d’Holanda, assolí el títol d’emperador germànic 1254-56 i promogué la regió, que més tard sotmeté…
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
Tigris
Riu
Riu de l’Àsia anterior (1950 km de longitud, 375 000 km2 de conca).
Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’…