Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Vilagaià
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Gaià (Bages), al peu de la serra de Vilagaià
, a l’extrem meridional del terme.
L’església és dedicada a sant Andreu El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l’explotació de la vinya i altres conreus de secà
monestir de Valldaura
Abadia
Abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de Manresa (Bages) de la comunitat del monestir de Valldaura (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els féu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins el 1461 Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra civil contra Joan II, el 1465 El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una…
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut…
Xinjiang
Divisió administrativa
Zizhiqu occidental de la Xina, que constitueix una de les cinc regions autònomes de la Xina.
La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són pobles pastors…
Tibet
© Corel / Fototeca.cat
País
País de l’Àsia central, que constitueix actualment un zizhiqu dins la regió del Sud-oest de la Xina, fronterera, al S, amb l’Índia, el Nepal i Bhutan.
La geografia La capital és Lhasa És constituït per un vast altiplà septentrional, el més alt i més extens del món altituds de 5000 m, vorejat d’altes serralades l’Altin Tagh i el Nan Shan N, el Karakoram W, l’Himàlaia S i les muntanyes de Sichuan E Travessat per diverses cadenes gairebé paralleles, les del Transhimàlaia separen l’inhòspit país del centre i el N del S i el SE, àrea d’estretes i profundes valls resguardades, on l’aigua fa possibles els conreus El clima és continental rigorós, fortament influït per l’altitud, i les precipitacions són escasses 100 mm, bé que augmenten al S 1500…
Caixmir
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…
Navars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al N de la comarca, situat a l’ample interfluvi del Llobregat i el Cardener (el terme s’estén entre ambdós rius).
Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…
Montserrat
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…
Cardona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit de la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…