Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
Edessa
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Síria que correspon a l’actual ciutat turca d’Urfa.
Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el…
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un…
el Bòsfor
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del s VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC…
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…
imperi Otomà
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Conjunt de territoris sobre els quals exercí l’autoritat el soldà de Turquia (~1299-1924).
Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…
Oliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…
la Seu d’Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…
Àsia
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…