Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el…
Montbau
Barri
Barri residencial perifèric del sector N de Barcelona, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons 31 ha promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes GGiráldez, PLópez Iñigo i XSubias i Fages pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs, i en la segona fase 1961 per PLópez i JSoteres, entre d’altres La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM La població prevista era d’uns 10 000 h Hi resideixen 6 973 h, principalment obrers…
monestir de Montalegre
Convent
Antic convent de monges augustinianes (Santa Maria de Montalegre) de la ciutat de Barcelona, situat a l’angle N de la posterior Casa de Caritat (al carrer que hom anomenà de la Mare de Déu de Montalegre).
Les monges s’hi installaren el 1362, provinents del convent de Tiana que ocupà després la Conreria i perdurà fins el 1593, que fou extingit pel papa Climent VIII, el qual donà les cases i rendes del convent al bisbe Joan Dimas de Loris per establir-hi el seminari tridentí de Barcelona, que fou conegut pel seminari de Montalegre El seminari perdurà fins a mitjan s XVIII, que es traslladà al collegi de Betlem dels jesuïtes Al seu lloc es traslladà el 1802 la Casa de Caritat de Barcelona, que l’ocupà fins el 1957 Modernament la seva església ha estat confiada a l’Opus Dei
la Marina de Sants
Barri
Un dels quatre barris en què, el 1857, era dividit el terme municipal de Sants (Barcelonès).
El 1907 hi fou constituïda una tinença parroquial
la Marina de l’Hospitalet
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), limitat al N per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar
platja de la Marbella

Platja de la Marbella, a Barcelona
© Fototeca.cat
Platja
Platja del pla de Barcelona, entre la Barceloneta i el riu Besòs.
Al segle XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l’Escullera, que desaparegueren amb l’enderrocament de les muralles
la ‘‘Manzana’’ de la Discòrdia

La “Manzana” de la Discòrdia, a Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda popularment una illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia de Barcelona, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme la policromada casa Batlló 1905-06, d’Antoni Gaudí —reforma total d’un edifici convencional preexistent—, la casa Amatller 1898-1900, goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera 1905, de l’etapa floral , de Lluís Domènech i Montaner —mutilada en la planta baixa i el coronament— al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable la casa Mulleras ~1906, d’Enric Sagnier Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la…
riera d’en Malla
Nom donat a una de les construccions que, per concessió reial, recollien moltes de les rieres del pla de Barcelona, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l’aigua a mar.
Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d’En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant
la ciutat d’en Nyoca
Nom donat, a Barcelona, als barracots que, durant l’epidèmia de febre groga de l’any 1821, foren construïts a la falda de Montjuïc per servir d’habitatge a la gent humil.
els Nou Barris

Seu del districte dels Nou Barris de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte administratiu de Barcelona, situat al NE de la ciutat, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar.
Comprèn, en una superfície d’unes 700 ha, deu barris creats al principi dels anys cinquanta, quan l’onada immigratòria sobre Barcelona motivà la urbanització de gairebé tot el territori les Roquetes, el Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, la Torre del Baró, Vallbona, la Ciutat Meridiana, la Guineueta i Canyelles La seva orografia montuosa ha estat sempre un obstacle per a la comunicació amb la ciutat, que millorà des del 1981, en arribar-hi el ferrocarril metropolità
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina