Resultats de la cerca

Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d’estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí  en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i…

Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl 503 h/ha el 1985 i dels habitatges 2,9 h per habitatge sense rellogats Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Parallel i el passeig de Colom forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets les cases la majoria dels s XVIII i XIX tenen un equipament deficient La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 1 023,6 h/ha Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta El pla…

Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i residència de la seva muller…

Amb Can Batlló, a l’Eixample actualment Escola Industrial i Can Batlló, al barri de la Bordeta Sants, és un dels tres grans conjunts històrics fabrils de Barcelona Els Ricart, una de les famílies d’industrials del tèxtil més prominents des de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX, hi bastiren una gran fàbrica d’estampació una de les primeres per procediment mecànic a Catalunya, que, amb les de filatura al Raval de Barcelona i de tissatge a Manresa, conformaven l’empresa El projecte anà a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet , que el presentà el 1853, i la construcció es…

La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els quals Can…

La iniciativa de la construcció provingué de la saturació i les pèssimes condicions de l’antiga presó del barri del Raval, habilitada el 1838 en un convent desamortitzat, i de la necessitat de construir un nou centre que respongués a una demografia en ràpid creixement, a les noves condicions de vida urbana i a les noves teories de penalistes, urbanistes i higienistes de l’època, situació ja denunciada el 1870 per l’arquitecte de l’Estat, Miquel Garriga i Roca, en una memòria de la nova presó, per Miquel González i Sugrañes, antic alcalde de Barcelona 1873-73, i també…

Té l’origen en l’antic municipi agregat al de Barcelona el 1897, estès entre la serra de Collserola el Tibidabo, el cim de la serra, forma part de l’antic terme i la Travessera de Gràcia límit amb l’antic terme de Gràcia, al centre del pla de Barcelona, entre els termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià al S i de Gràcia i d’Horta al N Els turons d’en Modolell, de Monterols 121 m alt i del Puget 181 m alt, que formen part de la línia de serrats que travessa el pla de Barcelona parallela a la serra de Collserola, divideixen el territori en dues parts Aquest formava part al s XI del terme de…

Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…

L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…