Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Auses
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar d’Ares (Alt Urgell), situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església.
la Bastida
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 km de Tost, al nord, al municipi del qual pertangué fins el 1968.
Sant Martí
Església
Antiga església del municipi de Cava (Alt Urgell), les restes de la qual es troben al costat del fossar d’Ansovell, abans d’arribar al poble.
D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària
la Bastida d’Hortons

Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Castellciutat

Vista aèria de la vila de Castellciutat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.
Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les…
castell de Miralles
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), les escasses restes del qual es troben al cim de la serra de Cal Pubill, al lloc dit el Tossal.
És documentat l’any 1077 i es trobava dins les terres del Baridà Durant els primers anys va dependre dels comtes de Cerdanya, i per aquest motiu el seu destí estigué lligat al dels castells de Queralt i Sant Martí dels Castells Els tres castells eren la frontera defensiva del sector occidental del Baridà A mitjan segle XIII el castell de Miralles s’havia convertit en una talaia d’observació, en bona part com a conseqüència de la construcció del castell de Cava i la rehabilitació del castell del Querforadat Al final del mateix segle, el castell fou cedit a la família Pinós pel comte de Foix…
coll de la Mola
Pas (1 815 m) en el camí de Josa i Tuixén (Alt Urgell) a Gósol (Berguedà), al peu dels cingles de les Costasses, al S del Cadí.
Hi neix el riu de la Mola , el qual, en unir-se sota Tuixén amb el riu de Losa, forma el riu de la Vansa
la Coma de Nabiners
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Arfa, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
Al s XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia Hi ha una font d’aigua sulfurosa aigua de la Coma de Nabiners
Castellàs

Vista general de Castellàs, al municipi de Noves de Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), drenat pel riu de Castellàs
Antic municipi del Pallars Sobirà, annexat el 1972 al de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a sant Joan es conserva la…
vall de Valldarques
Vall
Fondalada drenada pel riu de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant nord de la serra d’Aubenç, i orientada de ponent a llevant.
La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies La vall, paradoxalment,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina