Resultats de la cerca

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la…

El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…

Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació…

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li…

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s…

El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers L’església parroquial i santuari la Mare de Déu de Finestres és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres 960 m alt, que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú la castlania pertangué als senyors de Porqueres, que n'esdevingueren s XII senyors directes hom troba esmentats dos castells, el major i el menor, però aquest…

L’església parroquial d’Argolell és dedicada a santa Eugènia en depenen les d’Arduix i Farrera dels Llops És un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular sobrealçat El 1934 foren traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis que havien pertangut a la collecció Plandiura Aquests fragments comprenen les figures d’uns apòstols Pau i Felip, amb citacions dels Actes dels Apòstols, i també el cap d’uns altres dos apòstols i el de la Mare de Déu Malgrat que la policromia és rica, la pintura…

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…