Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Joan Francesc Baixas i Àrias
Teatre
Pintura
Pintor i director teatral.
El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també…
cripsi
Ecologia
Adaptació per la qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures.
Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats En el segon cas hi ha aquelles espècies que tenen estructures críptiques úniques,…
varà
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V.niloticus (varà del Nil), V.griseus (varà del desert), V.salvator (varà cabaragoia), V.dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians, com V.brevicauda, V.varius i V.giganteus, i polinèsics, com V.indicus, puix que l’espècie V.komodoensis és més coneguda amb el nom de dragó de Komodo
.
El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El…
sípia

Sípia
© Lluís Prats
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels sèpids.
Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza molt amb el…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…
toxicologia dels aliments
Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics (aguts o crònics) dels aliments (intoxicacions alimentàries).
Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han descompost ptomaïnes…
instint
Etologia
Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal a l’experiència filogenètica de la seva espècie.
Es caracteritza per la seva complexitat i pel fet d’afectar la totalitat de l’organisme Aquests caràcters, juntament amb l’existència d’un estat fisiològic intern que no desapareix quan l’estímul s’acaba, permeten de diferenciar l’instint d’altres formes de conducta innata i estereotipada, com els reflexos i els tactismes La conducta instintiva és activa, de manera que l’animal cerca constantment, empès per un delit degut a les condicions internes estat fisiològic intern i externes estímuls La conducta instintiva, que té manifestacions molt diverses, assoleix el grau més alt en els insectes…
extremitat
Anatomia animal
Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió.
Els vertebrats tenen dos parells d’extremitats, un d’anterior o toràcic i un de posterior o pelvià En els peixos tenen forma d'aleta, de la qual sembla que deriven les extremitats caminadores dels vertebrats terrestres Les extremitats dels tetràpodes ja tenen les cintures relacionades amb la columna vertebral, i en tots ells són constituïdes segons un mateix patró general Tant si és anterior com posterior, una extremitat consta d’una part adherida a la cintura i formada per un sol os llarg, l' húmer o el fèmur , un segon segment, amb dos ossos, el radi i el cúbit , o bé la tíbia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina