Resultats de la cerca

Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als PaïsosCatalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà…

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels PaïsosCatalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant…

Llicenciat 1945 i doctorat 1949 per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostella successivament Publicà més de 160 estudis d’investigació Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum 1958-59, que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels PaïsosCatalans des del 500 al 1350 En Antología del latín vulgar segona edició l’any 1963, Anecdota wisigothica 1958 i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català Fou també autor de Visiones del…

Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla,…

L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor…

A l’edat mitjana —i encara actualment en certes localitats rurals— el barber era considerat un professional de la cirurgia A diferència dels cirurgians, però, els barbers només podien exercir la cirurgia menor sagnies amb l’aplicació de sangoneres, extracció de peces dentàries, etc Als PaïsosCatalans formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els cirurgians el 1408 existia la de Barcelona, sota el patronatge dels sants Cosme i Damià —patrons també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma —, que es reunia…

Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als PaïsosCatalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades, polític com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present, o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge…

El cap presenta un típic apèndix en forma de bec El cicle vital, d’una durada d’uns quatre mesos, es desenvolupa en nombroses espècies de palmera , bé que pot pot desenvolupar-se en altres gèneres de plantes com ara les atzavares   La femella diposita als brots i teixits tous de la planta uns dos-cents ous Les larves constitueixen el principal agent parasitador en excavar túnels al tronc que afecten greument el sistema vascular de la planta, afeblint-la i sovint provocant-ne la mort En l’estadi pupal, la larva forma un capoll amb fibres de la palmera a la base del tronc Originari de l’Àsia…

Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…