Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
meloids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters formada per individus de mida gran i aspecte variable, amb èlitres molt curts i tous.
Presenten una hipermetamorfosi en llur desenvolupament en moltes espècies les larves són paràsites d’himenòpters mellífers i es fan transportar pels hostes fins a una cella plena de mel, de la qual s’alimenten, i àdhuc arriben a menjar-se els ous dels hostes parasitats L’espècie més coneguda és la cuca verinosa
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana aproximadament La…
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal,…
Tricuriasi o tricocefalosi
Patologia humana
La tricuriasi o tricocefalosi és una parasitosi relativament comuna al nostre medi, especialment en els infants, provocada pel cuc Trichuris trichiuria , l’hàbitat natural del qual és el budell humà El contagi es produeix per ingestió d’aigua o aliments contaminats, o en ficar-se a la boca els dits contaminats amb els ous microscòpics del paràsit, procedents de la matèria fecal d’individus parasitats En ingressar en l’organisme, la paret dels ous es desintegra per l’acció dels sucs gàstrics, i les larves que contenen s’adhereixen a la mucosa intestinal, on maduren i assoleixen…
tinya
Patologia humana
Malaltia microfítica de la pell, especialment del cuir cabellut.
Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural, causada per…
La fauna paràsita de mamífers terrestres
La fauna paràsita de mamífers silvestres ha estat objecte d’estudis des de fa uns trenta-cinc anys Tres de les línies principals de recerca en parasitologia són els protozous paràsits, amb una atenció especial a l’estudi de les leishmaniosis els helmints paràsits de rosegadors, i els trematodes digenis i els seus cicles vitals Els protozous paràsits de mamífers Amastigots de Leishmania , protozou responsable de les leishmaniosis Cristina Riera i Roser Fisa Un ampli grup de mamífers, tant domèstics com salvatges, poden ser parasitats per diferents espècies de protozous, dels quals…
Paludisme o malària
Patologia humana
Definició El paludisme o malària és una parasitosi deguda a protozous pertanyents al gènere Plasmodium contagiats amb la picada de mosquits femelles pertanyents al gènere Anopheles , endèmica en moltes zones tropicals Aquest trastorn provoca sobtats accessos d’esgarrifances, febre, sudació, i fins i tot anèmia i, per bé que se sol guarir ràpidament amb el tractament adequat, en zones endèmiques constitueix una de les principals causes de mort Causes Els agents etiològics del paludisme són quatre espècies de protozous que integren el gènere Plasmodium Plasmodium falciparum , Plasmodium…
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
araneids
Argiope: aràcnid araneid
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…
Febre botonosa
Patologia humana
Definició La febre botonosa o febre exantemàtica mediterrània és una malaltia infecciosa aguda, en general benigna, provocada per una rickèttsia transmesa a l’home per picades accidentals d’unes paparres determinades El trastorn es manifesta, bàsicament, amb síndrome febril i erupció cutània Causes L’ agent etiològi c de la febre botonosa és un bacteri anomenat Rickettsia conorii , que normalment habita en les glàndules salivals d’unes determinades paparres que parasiten animals domèstics, sobretot el gos, tot alimentant-se de la sang obtinguda en les picades a la zona de la…