Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cicle de les pentoses

Cicle de les pentoses
©
Bioquímica
Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.
L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer és més flexible en cas de manca d’…
pentosa
Bioquímica
Monosacàrid de cinc àtoms de carboni.
Les pentoses són sòlids blancs, cristallins i solubles en aigua Poden ésser dividides en aldopentoses com l’arabinosa i la xilosa i cetopentoses com la ribulosa i la xilulosa Entre les primeres hi ha els components dels àcids nucleics com la ribosa
goma
Química
Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loidals viscoses.
Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc
àcid aldònic
Bioquímica
Designació genèrica de cadascun dels àcids que resulten de l’oxidació de les aldoses pel iode en medi alcalí: R-CHO+I2+3OH- → RCOO-+2I-+2H2O.
Els àcids aldònics que regeneren les aldoses mitjantçant l’hidrogen naixent tenen noms que deriven dels de les aldoses originàries Formen fàcilment lactones cícliques i, en presència de bases orgàniques febles, s’epimeritzen en el carboni 2 L’oxidació enzimàtica de la glucosa en l’àcid glucònic és, a l’organisme, la primera etapa de la degradació oxidant de la glucosa per la via de les pentoses Els àcids aldònics són també composts intermediaris en la degradació dels sucres per diversos microorganismes
Joan Oró i Florensa

Joan Oró
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic.
Es llicencià el 1947 a Barcelona El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la Universitat de Houston 1956, de la qual fou professor en 1959-80 catedràtic des del 1963 Professor a la Universitat de Barcelona 1971 i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona 1977, collaborà i dirigí programes d’investigació de la NASA Apollo i Viking Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids Fou diputat al Parlament de Catalunya 1980-81 El 1993 creà la Fundació Joan Oró, dedicada a…
pentosan
Bioquímica
Nom genèric dels polímers de les pentoses.
Són constitutius de les gomes i resines vegetals Els més importants són el xilà i l’araban La seva fórmula genèrica és C 5 H 8 O 4 n
pentosúria
Patologia humana
Presència de pentoses, especialment arabinosa, a l’orina.
furanosa
Bioquímica
Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta
prova de Tollens
Bioquímica
Prova utilitzada per a la identificació de les pentoses, la qual cosa consisteix a tractar aquestes amb àcid clorhídric i orcina.
reacció de Bial
Bioquímica
Reacció característica de les pentoses i dels àcids urònics que ocorre en escalfar-los en condicions adequades amb àcid clorhídric per produir llur ràpida conversió en furfural.
Aquest dóna lloc, amb orcinol i clorur fèrric, a coloracions vermelloses o rosades que poden ésser extretes amb n -butanol Actualment, en anàlisis clíniques, aquesta reacció, anomenada també reacció de l’orcinol , ha estat substituïda per mètodes enzimàtics automatitzats