Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
quartet
Literatura
Combinació mètrica regular de versos llargs, en particular decasíl·labs italians.
En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab
Nazario
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut l’autor de còmics andalús Nazario Luque Vera.
Des del 1971 resideix a Barcelona En els seus inicis s’integrà en el grup relacionat amb la revista El Rrollo Enmascarado , i més endavant la seva obra aparegué a El Víbora i Makoki Entre els diversos àlbums publicats destaquen les sèries d’ Anarcoma 1984 i 1987, editades també a França, Alemanya i els EUA, i Mujeres raras 1988 Els seus dibuixos i les seves històries conserven el regust underground , pels temes lligats a l’homosexualitat i als sectors marginals urbans, amb què se singularitzà durant la dècada dels anys setanta
Senza Tempo
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1990 pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol.
Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo 1990, Cuento sin título 1992, Capricho , Cien años 1994, Robadors de sal 1995, Lazurd, viaje a través del agua 1998 i Zahoríes 2000, que completaren la seva Trilogía del agua , Frena mi amor 2001, Peixos a les butxaques 2002, El jardí inexistent 2004 i El bosque de Marcela 2004 També han fet incursions en el món del vídeo dansa Capricho als terrats 1996 Els seus espectacles de teatre dansa continuen reflectint la influència de Pina Bausch, per bé que han aconseguit construir un llenguatge poètic i…
pallarès
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental parlat al Pallars.
En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El lèxic comprèn…
John McCain
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Fill d’un oficial de la marina, el 1958 es graduà a l’Acadèmia Naval d’Annapolis, i posteriorment fou pilot de l’aviació naval dels EUA El 1967, a la guerra del Vietnam , el seu avió fou abatut i fou capturat i fet presoner de guerra fins el 1973 Després de ser alliberat fou condecorat per la seva conducta durant el captiveri, durant el qual fou torturat i que li deixà seqüeles Retirat de l’exèrcit el 1981, el 1982 fou elegit a la Cambra de Representants pel partit republicà El 1986 fou elegit senador per Arizona, càrrec en el qual fou confirmat els anys 1992, 1998, 2004, 2007, 2010 i 2016…
Anthony Caro

Anthony Caro
Escultura
Escultor anglès, de nom complet Anthony Alfred Caro.
Es graduà en enginyeria al Christ College de Cambridge 1944 Després del servei militar, estudià art en diverses institucions, entre les quals hi ha la Royal Academy de Londres 1951-53, on fou molt influït per Henry Moore , del qual fou també ajudant Posteriorment fou professor a la Saint Martin School de Londres 1953-79, on defensà una posició renovadora que s’afermà en la seva obra després d’una estada als Estats Units 1959 Allí fou directament influït per l’escultor David Smith , per Kenneth Noland i d’altres Bé que les seves primeres escultures s’inscriuen en un realisme expressionista,…
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)
Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques,…
Mare de Déu dels Àngels de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme ECSA - A Borbonet Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Història El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell…
Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Vista aèria del turó de Boixadors, enmig d’una plana típicament segarrenca, amb el castell i l’església de Sant Pere ECSA - J Todó El castell és encimbellat dalt d’un turó 848 m d’altitud que destaca al bell mig d’una plana típicament segarrenca, a les envistes de Calaf i a la banda nord-oriental del terme, a frec dels límits bagencs Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 S’hi arriba per la carretera de Manresa a Calaf Prop del quilòmetre 28, a mà dreta, en direcció Calaf, cal agafar el trencall de la Llavinera, però sense que s’hi hagi d’arribar, ja que abans cal desviar-se, a mà dreta…