Resultats de la cerca

Aprengué a tocar amb el seu pare, i el 1961 s’integrà a la companyia de José Greco, amb la qual dugué a terme gires per Amèrica Acompanyà els millors cantaores , com ara Camarón de la Isla i Fosforito, i també cantants d’altres gèneres, com ara Rocío Jurado Assolí la fama internacional en una sèrie de concerts en trio juntament amb els guitarristes John McLaughlin i Al di Meola, en els quals combinaven elements del flamenc, el jazz i el rock , i més tard també amb altres guitarristes com Larry Coryell i Carlos Santana Considerat com un dels millors guitarristes de flamenc de tots els temps,…

Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la contribució industrial…

Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90, José Luis…

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la…

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya Navarrés i…

Estudià comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es graduà amb un màster en creació documental a la Universitat Pompeu Fabra, especialitat que imparteix a la mateixa universitat, així com al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya CECC i a la Universitat de Girona Exerceix també com a articulista cinematogràfic La major part de la seva producció cinematogràfica, tant en el vessant de la direcció com en els guions, és compartida amb Isa Campo Autor de diversos llargmetratges molt sovint situats entre el documental i la ficció, obtingué renom amb  Cravan vs Cravan…

El 1996 ingresà en el grup barceloní de hardcore melòdic Corn Flakes, amb qui treballà en el disc Ménage 1997 Tot seguit formà dos grups Romodance, que publicà Little symphonies for the kids 1998 i Zorras 1999, i Sitcom, amb un disc homònim el 1999, i treballà com a periodista musical Una nova aventura, el grup Élena, orientada cap a un pop experimental, es materialitzà amb Porelamordedios 2001 i Present 2003 El 2002 emprengué un projecte personal, Refree , de signe intimista, amb el disc Quitamiedos , al qual seguiren Nones  2003, La matrona 2005 i Els invertebrats  2007, treballs on alternà…

Creats el 2008, tenen el precedent en els premis Barcelona del Collegi de Directors de Catalunya 2002 Dividits, en un inici, en 22 categories a produccions de l’any anterior, el 2023 havia augmentat a 26 categories Inclouen també el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la trajectòria d’un professional que, pel seu prestigi, hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a promoure el cinema català El trofeu és una estatueta dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona L’acte de lectura de les nominacions té lloc a…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca des del 1962…

Estudià a la Universitat de València, on fou deixeble de J Reglà Després d’una llarga estada als Estats Units, tornà a Barcelona com a professor de la Universitat Autònoma, de la qual és catedràtic d’arqueologia medieval des del 1988 Ha publicat el llibre de poemes Així sia Elegies irremeiables 1957 i ha traduït al castellà les memòries de l’orfebre florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida 1984 Com a historiador, centrà les seves primeres investigacions en la conquesta araboberber de l’Àndalus S’ha especialitzat, sobretot, en l’estudi de Mayûrqa, és a dir, en l’anàlisi de la…