Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop…
marquesat de Monistrol d’Anoia
Història
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí
.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
De la primitiva església romànica del poble de Monistrol d’Anoia no resta cap vestigi en el temple actual, ja que fou completament refet al segle XVI i molt modificat posteriorment Possiblement s’esmenti l’església en un document de l’any 917 Tot i així, el primer esment segur del lloc és el 986, en una donació feta al monestir de Sant Cugat per Sendred i Adelaida, la seva muller L’església apareix documentada, amb seguretat, l’any 992 com a sMaria de Monistirolo Cap al 1125 consta que hi havia a prop una torre L’església i la quadra de Monistrol foren possessió del monestir de Sant Cugat…
Lluís Desplà i d’Oms, ardiaca major de Barcelona i succentor d'Elna (1506-1509)
El 22 de juliol de l’any 1506, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís Desplà i d’Oms Barcelona 1444/45 – 1524, ardiaca major de Barcelona i succentor d’Elna diputat militar Guillem Pere Dusai, cavaller diputat reial Joan Balleró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc de Vila-rasa, canonge d’Elna oïdor militar Francesc de Caldes, donzell, habitant de Santa Fe, a la vegueria de Cervera oïdor reial Valentí Gibert, ciutadà de Barcelona Els Desplà, als segles XIV i XV L’ardiaca Lluís Desplà i d’Oms, diputat eclesiàstic del General…
Francesc Pasqual de Panno
Historiografia catalana
Dietarista, doctor en drets i noble.
Fill segon del també jurista Pere Pau Pasqual de Panno i Maria Guiu Dusai, havia iniciat els estudis de dret a Barcelona quan esclatà la revolució del 1640 S’exilià, juntament amb la seva família, a la cort de Madrid Es casà amb Ana Loaísa del Arco, filla d’una família hidalga establerta a Alcalá, i el 1655 fou nomenat jutge i oïdor de l’Audiència de Manila, any en què obtingué el títol de noble Aquest exiliat filipista és autor de l’obra Motines de Cataluña des de el año 1622 , crònica redactada fonamentalment els anys 1645-48, mentre estudiava lleis a les universitats de…
Miquel Samsó, abat de Sant Salvador de Breda (1470-1472)
El 22 de juliol de l’any 1470, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Samsó Girona 1430 – Breda, Selva 1507, abat de Sant Salvador de Breda diputat militar Pere Miquel de Peguera, donzell diputat reial Francesc Oliver, de Gualta, domiciliat a Torroella de Montgrí oïdor eclesiàstic Martí Joan de Foixà, canonge de Lleida oïdor militar Martí de Canet, donzell oïdor reial Andreu Solzina, jurista i ciutadà de Barcelona Membre d’una de les principals famílies catalanes originària de Girona, que tenia branques al sector ciutadà i a la noblesa…
Damià Forment
Altar major del monestir de Poblet, de Damià Forment
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l’església del Pilar, d’…
Bertran Samasó, abat de Santa Maria de Ripoll (1449-1452)
El 15 de setembre de 1449 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bertran Samasó Banyoles final del segle XIV – Càpua, Campània 1458, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Francesc Desplà, òlim de Conomines, cavaller i senyor de la casa d’Alella, del palau de la Cucurella de Barcelona i de la torre de Sant Gervasi de Cassoles diputat reial Pere Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Miquel, prior de Sant Pau del Camp oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona i senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Pere Cardona,…
Gualbes
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner490.jpg)
Armes dels Gualbes
Llinatge patrici d’origen incert que habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.
Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora…
Joan Margarit i de Requesens, ardiaca major de Girona i canonge de Barcelona (1521-1524)
El 22 de juliol de l’any 1521, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Santa Maria de Solsona no prengué possessió del càrrec diputat eclesiàstic Joan de Vilanova, donzell diputat reial Joan Berenguer d’Aguilar i de Miquel, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran de Rocabruna no prengué possessió del càrrec diputat reial Perot de Darnius, donzell diputat reial Jaume Granell, ciutadà de Tortosa El 22 de juliol de 1521 va ser extret com a diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de…