Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Alain-René Lesage
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i dramaturg en llengua francesa.
Traduí obres de teatre castellanes i tingué un gran èxit amb les peces satíriques Crispin rival de son Maître 1707 i Turcaret ou le financier 1709 Les seves novelles Le diable boiteux 1707, Histoire de Guzman d’Alfarache 1732 i altres d’inspirades en temes de la tradició picaresca castellana s’apliquen a la descripció minuciosa de la societat francesa, sobretot de la parisenca, i assoleixen la perfecció del realisme novellesc La més famosa és Gil Blas de Santillane 1715-35, influïda sobretot per La vida del escudero Marcos de Obregón i Montesquieu, on el marc és castellà, però la…
Jaume Casals i Pons
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El…
divisió de poders
Política
Dret polític
Separació real entre el poder legislatiu (senat, parlament o corts), el poder executiu (el govern pròpiament dit) i el poder judicial (tribunals).
El poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa aplicant les lleis aprovades pel legislatiu, i el poder judicial interpreta i dictamina en casos controvertits quina ha de ser l’aplicació de la llei La divisió de poders té el fonament teòric en l’obra de Montesquieu L’esprit des lois i el seu objectiu és evitar la concentració de poder que pugui pertorbar el bon funcionament de la vida pública o introduir derives autoritàries o totalitàries Bé que la divisió de poders és pròpia d’estats amb democràcies parlamentàries i fonamentats…
Olof von Dalin
Historiografia
Literatura sueca
Poeta i historiador suec.
Estudià medicina, filosofia i història El 1733 fundà el setmanari satíric “Then Svenska Argus”, dins la línia del “Spectator” d’Addison Al continent, protegit per la princesa Lluïsa Ulrica, germana de Frederic el Gran de Prússia, fou preceptor del príncep hereu 1750 i historiador del regne 1755 Fou bandejat de la cort 1756 a causa dels seus sarcasmes contra el clericat, però hi tornà cinc anys després i fou designat canceller Bon coneixedor de les obres de Voltaire i de Montesquieu, introduí a Suècia la cultura francesa És considerat el creador de la prosa sueca Obres seves són…
règim
Política
Conjunt d’institucions polítiques que constitueixen la forma de govern que ha adoptat un país per resoldre els seus problemes polítics.
Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris…
humor
Literatura
Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual…
Enciclopèdia
Obra publicada sota la direcció de D. Diderot entre el 1751 i el 1765.
Es tractava, de primer, d’adaptar al francès una obra equivalent publicada a Anglaterra per Chambers Però molt aviat Diderot i els seus collaboradors — D'Alembert per a les matemàtiques, Voltaire , Montesquieu , Rousseau i d’altres, tots competents i illustrats— decidiren de fer una obra original que exposés l’ideal filosòfic i humà del segle XVIII És notable l’interès tècnic i científic que enriqueix l’obra mitjançant nombroses làmines L’esperit general de l’obra fou causa de molts problemes per a Diderot i per als editors supressió del privilegi reial, censura i interdiccions…
José Cadalso y Vázquez
Literatura catalana
Escriptor.
Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres persanes de …
poder
Política
Dret administratiu
Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic.
Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres poders El principi…
canvi cultural
Sociologia
Modificació de la cultura a través del temps.
Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest…