Resultats de la cerca

S’ha parlat molt de la postguerra com d’una etapa d’una pobresa absoluta, d’un veritable desert Però és just, com s’està fent darrerament, que es vagi reconeixent la importància d’alguns fets aïllats que demostren la lucidesa de certes persones concretes Cirici, que va marcar profundament els estudis de l’art contemporani posterior, va escriure un article a Ariel , al juny del 1946, titulat «L’art de la saviesa», on afirma que s’ha de donar un lloc a la cultura «al tocadiscs, al lavabo, a la forquilla, al capell o l’ampolla no menys que a un monument» Al començament dels anys cinquanta, i…

Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…

A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i…

Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…

Situació Aspecte de l’església des del costat de llevant, on s’observa l’absis amb decoració llombarda, sobrealçat en època posterior E Pablo L’església de Santa Maria del Castell és, com el seu nom indica, a l’interior del clos emmurallat del castell de Gallifa, just al cim del turó, a 642 m d’altitud Aquest puig és situat a l’extrem sud de la vall de Gallifa La capella ha estat restaurada recentment respectant, en la mesura del possible, l’aspecte original Damunt la nau hi ha un pis fortificat al qual s’accedeix per una escala de ferro volada, collada a la paret de tramuntana, des de la…

És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…

Situació Una vista de la capella des del costat nord-occidental Hom espot fer càrrec de les mil transformacions que ha sofert en el transcurs del temps un edifici senzill que encara consta dels elements més essencials R Viladés Aquesta capella és situada al costat mateix de les ruïnes del castell, al nord-est de la població de Saldes i força més amunt, sobre les mines Pedraforca, assentada damunt una cinglera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG 961767 Des de la plaça de l’…

Situació i presentació Limita al NE amb SantPere de Torelló, al S amb Torelló i a l’W amb Orís Té una forma com de tascó entre els termes de Torelló i de SantPere de Torelló La base d’aquest tascó és al sector NW, i va des del puig dels Tres Batlles 825 m fins a sobre Borgonyà, a tocar del Ter Aquest és el sector més accidentat i menys poblat del terme, el qual limita amb l’antiga parròquia de Saderra, que al segle X formà també part del terme del castell de Torelló La seva punta, en canvi, es troba vers els masos Collfred i Calverons, on…

El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…