Resultats de la cerca

Situació Façana de migdia de la capella, amb la porta primitiva aparedada, d’amples dovelles amb guardapols ECSA - E Pablo L’església és situada en un petit turó enfront del poble d’Aguiló Mapa 34-15390 Situació 31TCG683014 Història El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany Les primeres mencions de l’església són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de…

Situació Vista aèria de la vila, on es remarca el recinte emmurallat medieval, ara desaparegut, i el seu castell a la part esquerra de la fotografia ECSA - J Vidal La torre del castell, única resta romànica, és a l’extrem septentrional de la població deSantaColomadeQueralt, al costat de la muralla i prop del Gaià Resta inclosa dins les construccions d’un palau fet en època gòtica o ja durant l’edat moderna Mapa 34-15390 Situació 31TCF655996 Des de la Plaça…

Situació Porta d’arc de mig punt amb arquivoltes, situada a la part nord de l’església de Sant Miquel de la Portella, l’únic element notable d’aquest petit edifici ECSA - E Pablo L’església es troba situada al llogaret de la Portella, vora la masia de can Torres de la Serra Mapa 34-15390 Situació 31TCG675036 L’església és a 5 km deSantaColomadeQueralt Per a arribar-hi cal seguir un camí que surt a mà dreta de la carretera…

Situació Sant Pere de les Roques, església singular, amb la nau en ruïnes, que té un fals transsepte amb cúpula i una petita cripta a l’extrem de ponent de l’edifici F Español L’església és situada al llogaret o veïnat de les Roques, al nord-est del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG689042 Per a arribar a l’església, cal agafar la carretera C-241, que deSantaColomadeQueralt va a Igualada Un cop passat Aguiló surt un trencall a mà esquerra, sense asfaltar, que mena a…

Situació Necròpoli situada a la vila deSantaColoma, al carrer de l’Orfeó Català, fora del nucli històric, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-15390 Situació 31TCG655996 Necròpoli La realització d’unes obres de serveis públics al carrer de l’Orfeó Català va posar al descobert un seguit d’enterraments d’època medieval, la qual cosa va fer que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi portés a terme una campanya d’excavació el mes de febrer del 1988 Es van estudiar set sepultures…

Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…

Data 27 d’abril de 1337 L’escultor deSantaColomadeQueralt Guillem Ginebrer acorda amb els obrers de l’església parroquial de la vila que en un termini de cinc anys construirà un retaule de pedra dedicat a santaColoma, de la manera que consta en la mostra que l’escultor els va lliurar en un full de paper Sàpiga tothom que jo, Guillem Ginebrer, deSantaColoma, amb ferm i…

14 d’octubre de 1331 Els obrers de l’església, diverses autoritats de la vila i el mestre major Guerau Comí prometen al prevere Jaume Ferrer que li faran construir, a l’església del lloc, una capella, per a la qual obra confessen haver rebut de l’esmentat Jaume Ferrer mil cinc-cents sous, dels dos mil que va prometre O Perdut A Arxiu Històric de Tarragona, fons SantaColomadeQueralt, paper solt dins el Manual Gran del 1331 Actualment és extraviat a SEGURA, Joan Història…

L’escultor Jordi Joan, deixeble de Jaume Cascalls, esculpeix el retaule de Sant Llorenç, de l’església deSantaColomadeQueralt

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau deQueralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau deQueralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan deQueralt i de Pinós Continua en la mateixa família