Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona (1551-1554)
El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de…
Christoph Willibald Gluck
Música
Compositor alemany.
Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…
1556-1598: Expansió institucional i iniciativa política
Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…
Limfoma
Patologia humana
Definició Són anomenats limfomes els tumors malignes originats en el teixit limfoide, és a dir, la transformació anormal d’un grup de cèllules limfoides que perden llurs característiques anatòmiques o funcionals normals i es reprodueixen de manera irregular i exagerada, primer en el lloc d’origen i més tard disseminant-se i envaint altres sectors de l’organisme Les manifestacions que poden originar els limfomes són extremament variades, ja que provoquen alteracions en les funcions de tots els òrgans que afecten Si no s’hi aplica un tractament efectiu, causen la mort al cap d’un període de…
Castell d’Hostoles (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Perspectiva aèria de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Les restes dels murs del castell d’Hostoles són situades al cim d’un turó, des del qual podem albirar una bona part de la vall alta del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG613579 Seguint la carretera que va d’Olot a Amer i Girona, entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, hi ha a mà esquerra el castell d’Hostoles Poc abans d’arribar al quilòmetre 30, en passar al costat d’unes installacions hípiques, cal deixar l’auto Des d’aquest punt hem d’agafar un corriol que segueix la carena del serrat i que porta,…
Benet de Tocco, bisbe de Vic (1569-1572)
El 22 de juliol de l’any 1569, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Vic diputat militar Francesc d’Alentorn i Claret-Oluja, senyor de la Cardosa diputat reial Nadal Siurana, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Antoni Josep de Delgado, canonge de Tarragona diputat reial Galceran de Gravalosa i Desfar-Merlès, donzell i senyor de Castellar i Puig d’Òdena diputat reial Joan Gomis, mercader de Barcelona El diputat eclesiàstic i frare benedictí Benet de Tocco gaudia d’una certa experiència…
Berenguer de Sos, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser (1479-1482)
El 22 de juliol de l’any 1479, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Berenguer de Sos Barcelona – d 1502, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser diputat militar Martí Joan Meca, cavaller diputat reial Joan Boteller, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Martí Pere Ponç, canonge i beneficiat del bisbat de Vic oïdor militar Joan d’Alta-riba, cavaller de la vila de Cervera oïdor reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà Els orígens de Berenguer de Sos, nascut probablement a Barcelona, no són prou clars en el terreny biogràfic, però…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1596-1599)
El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…