Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
contrari | contrària
Lògica
Dit de dues proposicions, universals, una de les quals és afirmativa i l’altra negativa.
desconstrucció
Filosofia
Estratègia afirmativa que tendeix al capgirament de les oposicions tradicionals, les quals desemmascara com a jerarquies violentes.
El terme és la traducció interpretativa dels termes Destruktion i Abbau que Heidegger utilitzava per a designar la tasca de destrucció de la història de l’ontologia Així mateix, la desconstrucció cerca l’element indecidible que constitueix la lògica de l’oposició i que és indispensable perquè aquesta es doni Hom desconstrueix textos filosòfics, però en general qualsevol mena de textos i, reduïda la realitat a textualitat, àdhuc les institucions poden ser desconstruïdes Utilitzat originàriament pels gramàtics, el terme ha esdevingut filosòfic després de l’obra de JDerrida
alemany
Lingüística i sociolingüística
En el sentit que és emprat ordinàriament en català, el terme alemany designa la llengua de cultura que és oficial a Alemanya, a Àustria i a Suïssa.
Però, en lingüística, alemany deutsch designa la gran varietat de parles que componen el grup de les llengües germàniques occidentals, un cop se n’ha restat l’anglofrisó Aquestes parles se subdivideixen en dos grans grups el baix alemany niederdeutsch , amb una gran llengua de cultura, el neerlandès, i l’alt alemany hochdeutsch , amb la corresponent llengua de cultura, que és l’alemany en el sentit ordinari o restringit Hom acostuma a considerar que el tret diferencial bàsic dels parlars alt-alemanys és un cert complex de fets fonètics l’anomenada “…
mode

Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides…
Nova Democràcia
Partit grec de centredreta.
Tingué com a precedent la Unió Nacional Radical, creada abans del cop d’estat del 1967 per Konstandinos Karamanlís Amb la restauració de la democràcia 1974, el partit fou refundat amb el nom actual i amb Karamanlís com a líder Des de l’entrada de Grècia a la Unió Europea 1981, Nova Democràcia forma part del Partit Popular Europeu És també membre de la Internacional Democratacristiana Guanyà les eleccions dels anys 1974 i 1977, i perdé el govern davant el seu gran rival, el PASOK el 1981 Durant aquests anys en el poder el govern dugué a terme les negociacions per a…
asserció
Lògica
Proposició en què és donada com a certa una cosa (sigui en forma afirmativa o negativa), per oposició a dubte o a interrogació.
baralípton
Lògica
En la lògica aristotelicoescolàstica, sil·logisme de la quarta figura en el qual les premisses són universals afirmatives i la conclusió particular afirmativa mode
).
Botó d’orient (leishmaniosi cutània)
Patologia humana
Definició i causes El botó d’orient o leishmaniosi cutània és una infecció de la pell deguda a la Leishmania tropica, un organisme unicellular del grup de les leishmànies integrat pels protozous causants de diverses malalties anomenades en conjunt leishmaniosis Els protozous responsables de l’afecció són transmesos pel mosquit Phlebotomus papatasii Els mosquits infectats per leishmànies introdueixen els protozous en l’organisme a través de les picades A continuació, les leishmànies es desenvolupen i causen les lesions cutànies pròpies de l’alteració La malaltia es pot presentar de manera…
psicoanàlisi i música
Música
De manera semblant al que ha passat amb la literatura o les arts plàstiques, la música rarament ha estat objecte d’estudis psicoanalítics.
L’aversió que S Freud sentia per la música és coneguda D’altra banda, Jacques Lacan, psicoanalista partidari de treballar la connexió entre psicoanàlisi i estètica, mai no s’ha dedicat a considerar els fenòmens musicals Aquesta situació s’ha creat principalment a partir de la resistència del material musical a les interpretacions analítiques de tipus hermenèutic, com les que Freud desenvolupà en els seus assaigs dedicats a l’estètica Es pot parlar d’hermenèutica, ja que es tracta de desxifrar els continguts presents en l’obra a partir d’una interpretació fonamentada sobre el complex d’Èdip o…