Definició i causes
El botó d’orient o leishmaniosi cutània és una infecció de la pell deguda a la Leishmania tropica, un organisme unicel·lular del grup de les leishmànies integrat pels protozous causants de diverses malalties anomenades en conjunt leishmaniosis.
Els protozous responsables de l’afecció són transmesos pel mosquit Phlebotomus papatasii. Els mosquits infectats per leishmànies introdueixen els protozous en l’organisme a través de les picades. A continuació, les leishmànies es desenvolupen i causen les lesions cutànies pròpies de l’alteració.
La malaltia es pot presentar de manera esporàdica en qualsevol part del món, però hi ha unes zones geogràfiques determinades on és endèmica, és a dir, que s’hi donen casos de leishmaniosi cutània amb regularitat. Les àrees més afectades són l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i el litoral mediterrani. A la Península Ibèrica es presenta amb una certa freqüència en les zones costaneres catalanes, valencianes i andaluses. A Catalunya hi ha mosquits infectats i anualment se’n presenten alguns casos, però no se n’ha establert la freqüència exacta.
Tipus, símptomes i evolució
Després de la inoculació dels protozous per la picada del mosquit, comença un període d’incubació que oscil·la entre un mes i dos, durant el qual les leishmànies es desenvolupen sense provocar cap símptoma.
Passat el període d’incubació, apareixen les lesions cutànies al lloc de la picada, generalment en zones accessibles als insectes, com ara les cames, els braços o la cara. L’evolució que segueix la malaltia i les lesions que es presenten poden ésser de diversos tipus.
En la forma humida o ulcerativa precoç es desenvolupa una pàpula, amb una pústula crostosa al centre. Al cap d’un parell de setmanes d’evolució, la crosta es desprèn i, al lloc que ocupava, hi queda una úlcera, al voltant de la qual es forma una zona inflamada i envermellida on solen aparèixer pústules petites. La lesió continua creixent algunes setmanes fins a atènyer entre 3 cm i 6 de diàmetre. Al cap de dos mesos a sis d’evolució, s’esdevé el guariment de la lesió, que deixa una cicatriu.
Quan l’alteració és seca o ulcerativa tardana, les lesions se solen presentar després d’un període d’incubació prolongat. En primer lloc, apareix un nòdul petit de color vermellós o marronós, que s’estén a poc a poc. Al cap de sis mesos, forma una placa d’uns 2 cm de diàmetre. Posteriorment, al centre d’aquesta placa, s’hi forma una erosió que es cobreix amb una crosta. Més endavant, la crosta es desprèn i és possible observar en la cara interior unes prominències petites i dures anomenades espigons cornis. La lesió guareix al cap d’un període comprès entre els vuit mesos i l’any i no deixa cicatriu.
Quan es tracta de leishmaniosi crònica lupoide, es presenten pàpules petites d’un color entre marronós i groguenc que s’agrupen i formen una placa. Aquestes lesions apareixen al voltant de cicatrius degudes als botons guarits, i és possible que persisteixin durant períodes molt prolongats, de vegades anys. Hom pensa que aquesta presentació és causada per una reacció de sensibilització al protozou.
Diagnosi
L’aspecte i l’evolució de les lesions suggereixen que es tracta d’aquesta malaltia. Per tal de confirmar la diagnosi, hom pren una mostra del fons de les lesions; quan hi ha crosta, cal aixecar-la per poder-ho fer. Els paràsits es poden localitzar observant una tinció de la mostra al microscopi.
La diagnosi també pot incloure la realització del test de Montenegro, que consisteix en una injecció intradèrmica de productes de les leishmànies. Aquesta prova permet de detectar si una persona ha estat infectada anteriorment per leishmànies. Si la resposta és afirmativa, el sistema immunològic causarà una inflamació del lloc on se n’ha efectuat la injecció.
Tractament
Per tal d’eliminar els microorganismes de les lesions, s’injecten sals d’antimoni a les vores i la base de l’úlcera. Aquesta substància és tòxica per al protozou i el destrueix de seguida. Si les lesions són múltiples i disseminades, la substància és administrada per via intramuscular.
Altres mètodes que permeten d’eliminar les lesions són l’aplicació de neu carbònica, o l’extirpació quirúrgica si es tracta d’una lesió única.
Si el botó ha afavorit una infecció bacteriana, caldrà que el tractament inclogui medicació antibiòtica.