Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Bobby McFerrin
Música
Nom amb el qual és conegut el vocalista afroamericà Robert McFerrin.
Fill de cantants d’òpera, estudià piano i orgue a la California State University de Sacramento i al Cerritos College de Califòrnia Professional com a vocalista des del 1980, feu duos amb el cantant Jon Hendricks, i el 1983 inicià una carrera en solitari que, partint del jazz , ha evolucionat cap a un estil molt personal i d’un gran eclecticisme amb el qual ha fet incursions en els gèneres més diversos Dotat d’un amplíssim registre i una gran tècnica vocal que complementa amb elements de percussió bucal i al tòrax, ha collaborat amb instrumentistes com els pianistes Chick Corea, Herbie Hancock…
The Supremes
Música
Grup vocal femení, un dels més importants dels EUA els anys seixanta.
Diana Ross, Florence Ballard, Mary Wilson i Barbara Martin es presentaren com The Supremes l’any 1960, tot i que el grup començà a ser congut un any després i sense Martin The Supremes aconseguiren cantar una mescla perfecta de pop i soul que els obrí les portes a les audiències blanques i de classe mitjana dels EUA, fins aleshores de difícil accés per a un conjunt afroamericà En la discogràfica Motown tingueren bons compositors que les feren famoses amb peces com Stop in the name of love , You can’t hurry love , Come see about me o Nothing but heartaches L’any 1967 la formació patí el…
Sidney Poitier
Cinematografia
Actor i realitzador nord-americà.
S’inicià com a actor de teatre a Broadway El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out 1950 Amb The Defiant Ones 1958, aconseguí un premi BAFTA i fou el primer afroamericà nominat als Oscar, guardó i fita que obtingué el 1963 per Lilies of the Field , actuació que també li valgué un Globus d’Or i un Os de Plata del Festival de Berlin Intèrpret d’una extensa filmografia, altres pellícules destacades seves són Blackboard Jungle 1955, Band of Angels 1957, A Patch of Blue 1965, In the Heat of the Night 1967, To Sir, with Love 1967, Guess Who’s Coming to Dinner 1968, The…
Curtis Mayfield
Música
Músic nord-americà.
Fou una de les peces clau del soul La seva famosa veu de falset, l’habilitat amb la guitarra, la creativitat en lletres i melodies i el seu orgull afroamericà definiren la seva figura i marcaren la seva producció Al final dels anys cinquanta, amb el grup The Impressions, i al llarg dels seixanta i setanta, en solitari, fou responsable d’èxits com Gypsy Woman , For Your Precious Love , People Get Ready , Move On Up i, sobretot, Superfly Fou en la seva faceta de productor que creà el so anomenat Chicago soul , caracteritzat pels falsets, una secció de vent contundent i la…
Gordon Parks

Gordon Parks
© Southern Illinois University
Fotografia
Fotògraf, escriptor i director de cinema nord-americà.
Procedent d’una família negra pobra, unes fotos que feu el 1938 amb una càmera de segona mà cridaren l’atenció de professionals de la seva ciutat Poc després es traslladà a Chicago, on treballà de fotògraf de models i feu diversos reportatges del barri negre del South Side, que causaren sensació El 1942 realitzà la seva fotografia més famosa, American Gothic, de simbologia antiracista El 1948 fou contractat per la revista “Life”, on treballà vint anys sobre temes de la lluita pels drets civils i també fotografiant personatges famosos, i es convertí en un símbol de l’emancipació dels negres…
André Watts
Música
Pianista nord-americà.
Fill de mare hongaresa i pare afroamericà, estudià al Peabody Institut de Baltimore amb Leon Fleischer i posteriorment a Filadèlfia amb Genia Robiner i Doris Bawden A nou anys debutà al costat de l’Orquestra de Filadèlfia i el 1963 amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein L’any 1966 es presentà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de Londres i el mateix any feu el primer recital en solitari a Nova York El 1988 celebrà el 25è aniversari del seu debut amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York tot interpretant el Concert per a piano número 1 de…
Gil Scott-Heron
Música
Músic, intèrpret i escriptor nord-americà.
Seguint l’exemple de l’activista i escriptor afroamericà Langston Hughes, ingressà a la Universitat de Lincoln Nova York, on conegué el compositor i instrumentista Brian Jackson, el qual esdevindria un estret collaborador seu Interrompé els estudis per escriure la novella The Vulture 1968, però posteriorment reprengué els estudis a la Johns Hopkins University, on es graduà el 1972 en escriptura creativa Als anys setanta començà a enregistrar àlbums de cançons seves, en els quals combinava el cant i la recitació amb un fons musical de blues i jazz , de contingut satíric i…
Walter Mosley
Literatura
Escriptor nord-americà.
Fill de jueva i afroamericà, aquest doble origen ha estat una influència rellevant tant en la seva vida com en la seva obra literària Després de graduar-se en ciències polítiques, el 1981 anà a viure a Nova York, on treballà en feines diverses i freqüentà els cercles de la cultura i la política afroamericanes El 1990 publicà la primera novella, Devil in a Blue Dress versió cinematogràfica de Carl Franklin, 1999, en el gènere policíac, inici d’una sèrie protagonitzada pel detectiu Easy Rawlins, amb la qual ha guanyat fama internacional A Red Death , 1991 White Butterfly , 1992…
Miriam Makeba
Música
Cantant sud-africana, coneguda amb el sobrenom de Mama Africa.
Filla de mare swazi i pare xhosa, començà a cantar d’infant, i es professionalitzà a mitjan anys cinquanta A finals d’aquesta dècada formà el seu propi grup, The Skylarks El 1959 amb els Manhattan Brothers, fou solista en el musical King Kong, que assolí un gran èxit El 1959 viatjà a l’estranger i, arran de la seva participació en el documental Come Back Africa 1960, que denunciava l’ apartheid , li fou impedit el retorn a Sud-àfrica Ajudada per Harry Belafonte, amb el qual actuà diverses vegades i guanyà un premi Grammy pel disc An Evening with Belafonte/Makeba el 1965, inicià una carrera d’…
música afroamericana
Música
Música creada pels negres d’Amèrica.
Els esclaus negres deportats tenien llurs tradicions sonores i conservaren llur sensibilitat musical Al S dels EUA els negres forjaren un art musical popular, de caràcter religiós jubilee , gòspel que bé que notablement influït, des del punt de vista melòdic, pels càntics baptistes o metodistes, té profundes arrels africanes Al costat d’aquest art musical religiós en crearen un altre de caràcter profà blues , cants de treball, etc Els elements musicals africans més importants que hom troba en la música afroamericana són les escales pentatòniques, l’ús de la síncopa que originà el ragtime i…