Resultats de la cerca

Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla

Verbenàcies 1 Aloc Vitex agnus-castus branca amb fulles oposades, palmades i inflorescències terminals x 0,5 2 Berbena Verbena officinalis branca amb fulles oposades, poc o molt retallades i inflorescències terminals x 0,5 3 Marialluïsa Lippia triphylla - branca amb fulles verticil-lades i inflorescències x 0,5 Eugeni Sierra Representades al nostre país només per la berbena Verbena officinalis , per l’aloc Vitex agnus-castus i per Lippia nodiflora , comprenen unes 3000 espècies esteses pels països càlids i temperats de tot el món Les verbenàcies són plantes…

Fou fundat al segle XII per l’anacoreta Ramon de Vallbona, i n’hi ha constància documental des de l’any 1153 Durant els seus tres primers segles d’existència, la comunitat tingué una gran força expansiva s’hi celebraren capítols generals d’abadesses i serví d’allotjament als reis i les seves corts Des del segle XII tingué scriptorium i una escola monacal A l’Edat Mitjana fou el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa, i la seva activitat continua viva encara avui De tots els fragments musicals que conserva el monestir, el més notable és un bifoli de cap al 1300 encolat al…

La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons

Fou enterrada a la via Nomentana, prop del Cementiri Major Els testimoniatges del seu martiri són del segle IV i molt sobris, que la llegenda posterior no féu més que embellir amb episodis inventats i fent-la germana de santa Emerenciana Hom la representa amb un xai, per la relació que hi ha entre el mot agnus i el seu nom Agnès Li foren dedicades des de molt antic almenys dues basíliques a Roma mateix, una de les quals vers el 335 per haver-s’hi interessat Constantina, filla de l’emperador Constantí La seva festa se celebra el 21 de gener

Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis…

El primer establiment de la comunitat fou a Valldaura Vallès Occidental, on el 1152 ja existia una abadia amb aquest nom El 1158, Ramon Alemany cedí les terres de Santes Creus perquè s’hi establís la comunitat vallesana Els monjos s’hi installaren el 1168 en un règim d’abadiat independent, és a dir, sense dependre de cap bisbat, i l’abadia rebé el nom de Santes Creus Suprimit el convent el 1820, els seus béns foren subhastats La comunitat fou restaurada el 1823, però el monestir fou definitivament abandonat el 1835 Les notícies que es tenen de la seva activitat musical són molt minses a causa…

Primer fou clergue i després capellà a Santa Maria Reparata, l’antiga catedral de Florència, fins que el 1351 ingressà a l’orde de Vallombrosa Més tard fou prior de l’església de San Remigio, a Florència Compongué deu madrigals a dues veus, una caccia a tres veus i cinc ballate a una sola veu Malgrat que a la seva època fou conegut per les seves composicions litúrgiques, tan sols se n’han conservat un glòria i un agnus a dues veus, que segueixen l’estil dels madrigals Aquest estil és el propi de la música florentina del principi del Trecento -amples melismes sobretot al principi…

Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb…

Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees…