Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Josep Serra i Janer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966 També publicà…
,
Jordi Homs

Jordi Homs
Arxiu J. Homs
Rugbi
Jugador de rugbi i directiu esportiu.
Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…
Andrònic II Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1282-1328).
Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb Roma Lió 1274 i…
companyia
Història
Militar
Des de l’edat mitjana, conjunt d’homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d’un capità
.
Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers almogàver, les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia En aquella època també s’organitzaven en…
Pere de Pau
Història
Cavaller.
Governador dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1386 en nom del nou vicari Bernat de Cornellà Reduïdes gairebé a Atenes les possessions catalanes i assetjada la ciutat des del 1385 pel florentí Rainer Acciajuoli, Pau envià un procurador, Guerau de Rodonelles, a Catalunya per tal que demanés al rei noves instruccions per a la defensa Joan I li feu prestar homenatge al vescomte de Rocabertí, novament nomenat vicari Mentrestant, el 15 de gener de 1387, Atenes havia caigut en poder dels florentins, tret de l’Acròpolis, on es mantenia Pau amb la guarnició Després de diverses i infructuoses peticions d…
Ramon Parramon i Castany
Música
Constructor d’instruments i compositor.
Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…
,
Joan Francesc Boscà
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Avi de Joan Boscà i Almogàver Racional de la Diputació, fou partidari de Joan II, per la qual cosa Pere de Portugal l’expulsà de Barcelona, i es refugià a València És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos textos més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins al 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a una mà…
,
Antoni Vila i Sala

Antoni Vila i Sala
© Fototeca.cat
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues colleccions de sermons Homilies breus del evangelis dominicals 1915 i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana , premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i H istòria documentada de la vila de Santpedor 1898, del Compendi popular de la història de Santpedor 1922 També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor, i fruit de la…
,
Pere Giralt i Alemany
Periodisme
Periodista i escriptor.
Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la Marina , a l’…
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra…
,