Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
volva

Volva: A, membranosa (com en Amanita phalloides ; B, friable pustulosa (com en Amanita pantherina ); C, friable (com en Amanita pantherina ); D, circumscisa marginada (com en Amanita citrina )
© fototeca.cat
Micologia
En molts bolets dels ordres de les agaricals i de les gasteromicetals, part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina ciatiforme a la base de la cama.
Les amanitàcies: pentinelles, farineres i afins
El reig bord oreig foll Amanita muscaria és un dels bolets més arquetípics Les plaques blanques que té damunt el barret vermellós són restes del vel universal, que veiem recobrint del tot els exemplars joves Aquest caràcter i la blancor de les làmines i del peu ens permeten diferenciar-lo del suculent reig ver A caesarea Això és important, ja que el reig bord és tòxic i allucinògen Josep M Vidal / SCM Són fongs de carpòfor carnós, amb el peu fàcilment separable del barret, gairebé sempre amb làmines, lliures o gairebé lliures respecte al peu, de trama bilateral El carpòfor és sovint…
delirogen
Farmàcia
Dit de la substància que, a dosi suficient, produeix un estat de deliri, sobreexcitació i incoherència psíquica.
Els més coneguts són la dietilamida de l’àcid D-lisèrgic LSD, la peiotlina i la mescalina Molts fongs tòxics dels gèneres Inocybe, Clitocybe i Amanita contenen substàncies d’aquest tipus
fal·loïdina
Bioquímica
Substància tòxica aïllada de la farinera borda (Amanita phalloides).
La seva toxicitat és tan alta, que a dosis de 50 γ mata els cobais En la seva estructura hi ha 7 aminoàcids, entre els quals els hidroxiaminoàcids la hidroxileucina i l’allotreonina
Grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets dels Països Catalans
A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…
muscarina
Química
Alcaloide extremament tòxic present en alguns bolets del gènere Amanita
.
Joaquim Codina i Viñas

Joaquim Codina i Vinyes
Botànica
Botànic.
Biografia Es llicencià en medicina a Barcelona el 1891 i exercí la professió al seu poble nadiu, pels voltants del qual herboritzà En Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca 1908 condensà aquestes recerques botàniques Micòleg expert, organitzà les primeres exposicions de bolets de Catalunya i fou coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya 1930 Publicacions 1908 Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca Impr Dolores Torres Girona 1910 “Un bon bolet " But Inst Cat Hist nat Any VII, núm 3-4 1911 Bolets Calendari del pagès per a l’any…
Intoxicació
Hom anomena intoxicacions els trastorns produïts per la introducció en l’organisme de productes tòxics, és a dir, substàncies de molt diversa índole que, en quantitats relativament petites, ocasionen alteracions en teixits orgànics o en el funcionament de determinats òrgans, i arriben fins i tot a causar la mort Els productes capaços d’actuar com a tòxics són nombrosos, i les vies a través de les quals poden ésser introduïts en l’organisme, diverses En altres articles d’aquest capítol es tracta de determinades intoxicacions que poden necessitar una assistència d’urgència, com és ara les…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…