Resultats de la cerca

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch  L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i amb el…

En la definició de les normatives i característiques tècniques dels mòbils de la tercera generació participen diferents organismes internacionals A Europa, l’ETSI Institut Europeu d’Estandardització ha definit els primers estàndards de l’UMTS, ja que és un sistema europeu Aquest organisme lidera l’MCC Centre de Competència de Mòbils, que és qui collabora amb un organisme mundial anomenat 3GPP 3rd Generation Partnership Projects en l’harmonització de propostes i definició de normatives per als mòbils de la tercera generació 3G, que cerquen la seva globalització Alguns subsistemes de l’UMTS…

Són seixanta retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època, de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu  En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no acadèmic Els…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJordà, NVillazán FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Sergi Díez, Joan Carles Vendrell SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ João Maria Pinto, Marian Varela, Valentí Agustí psiquiatre, Jorge Larrosa filòsof, João Lobo Antunes neurocirurgià, Ignasi Pons sociòleg, Enric Jordà metge historiador, António Monteiro Trindade neurocirurgià, António Rey metge historiador ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19111999 PREMIS Sitges 1999 de la crítica al millor film, Ciutat de…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt…

En una primera etapa, la producció procedia majoritàriament de les centrals tèrmiques de Pontes de García Rodríguez Galícia, Ponferrada Lleó i Andorra Aragó, i també produïa carbó Reforçà la seva posició amb l’intercanvi d’actius en el sector elèctric 1984 control majoritari d’Eléctricas Reunidas de Zaragoza, compra a la tèrmica d’Anllares Galícia i entrada en el mercat català, on comprà part de la producció de FECSA, i participà en les centrals nuclears de Vandellòs II, Ascó I i Ascó II El 1995 adquirí Hidroelèctrica de Catalunya Privatitzada el 1997, és participada majoritàriament per la…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…

Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…