Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Carme Sallés i Barangueras

Carme Sallés i Barangueras
Cristianisme
Monja dominica.
Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de…
Les portades de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Introducció La decoració de les portades del transsepte, obertes a les façanes respectives, respon a les primeres campanyes de la construcció de la Seu Vella, situades a les primeres dècades del segle XIII Tot i les diferències d’estructura interna i de la quantitat d’escultura, les portades de Sant Berenguer i de l’Anunciata són dos conjunts que cal associar entre si i que hem de separar clarament de la resta d’escultura de la seu En aquest sentit, interessa especialment remarcar la diferència respecte de les altres portades la dels Fillols i les dels peus, les quals s’inscriuen en la línia…
Lluquet
Literatura catalana
Personatge central d’Els pastorets, o l’adveniment de l’infant Jesús (1916), de Josep Maria Folch i Torres.
És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s XIX camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva joventut…
Cronologia del segle XVI
Dates històriques i culturals 1534 Traducció castellana del Cortegiano de Castiglione publicada a Barcelona Arquitectura 1548 Consolat de Mar València 1501 Reformes del palau episcopal de Barcelona 1507-1522 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d’Urgell 1507-1538 Sant Martí d’Empúries 1508-1515 Refecció de Santa Maria a intramurs de Santa Pau 1509 Nova campanya d’obres de l’Hospital de Santa Maria Lleida 1509-1522 Sant Romà de Lloret de Mar 1511-1518 Bartomeu Rossi i Pere Capvern Sant Genis de Vilassar de Dalt 1512-1569 Mestre benet Otger de Lió Església prioral de Sant Pere de Reus Cap al…
Sant Ramon
Església
Església situada al NW de la vila del Pla de Santa Maria (Alt Camp), al raval de Sant Ramon.
L’edifici És un notable edifici bastit entre els segles XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular orientat a llevant precedit d’un curt tram presbiteral És probable que a l’origen al creuer ja s’alcés un cimbori, el qual fou totalment refet en època barroca Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d’aresta la coberta de l’absis presenta volta de quart d’esfera L’edifici té diverses finestres de doble esqueixada i altres tipus d’obertures, entre les quals destaca una esplèndida rosassa…
Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII
Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu…
Els primers cicles murals de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
La Seu Vella conserva encara avui part de la seva decoració mural més antiga Gràcies a aquestes pintures i a altres de fragmentàries, com les arrencades dels murs de la catedral de la Seu d’Urgell, podem apropar-nos al panorama pictòric del segle XIII català, assolat per grans pèrdues, com ja s’ha fet notar en el capítol introductori d’aquest apartat La capella de Sant Tomàs de la Seu Vella de Lleida, que conserva els murals més antics de la catedral ECSA – T Duran Les restes de la seu lleidatana pertanyen a la capella de Sant Tomàs, la més propera al transsepte de les situades a la nau…
Castellfollit de la Roca
El poble de Castellfollit de la Roca sobre la cinglera basàltica excavada pel Fluvià
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
Els pintors i les obres del darrer gòtic a Sicília
Art gòtic
Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…
La Seu Vella de Lleida (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…