Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
festa de la Conquista
Història
Commemoració anyal de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229), que hom celebra el 31 de desembre a Palma.
La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista
Sant Vicenç de Sagramorta (Alp)
Art romànic
Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb els homes,…
Caspar David Friedrich
Sortida de la lluna sobre el mar , de Caspar David Friedrich (1822)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor alemany.
Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es…
Josep Llord
Historiografia catalana
Estudià les primeres societats, les religions, l’origen dels estats i les guerres carlistes.
És autor de La lliçó de la història Cap a un món nou 1927 i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners 1926 La primera d’aquestes obres té cinc parts l’origen de l’home fins als homes neolítics els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l…
Emisora Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1943 pel realitzador Ignasi F.
Iquino i el seu cunyat, l’industrial Francisco Ariza Esparones El director hi aportà el nom de la marca que ell mateix havia creat el 1934 i també la seva experiència cinematogràfica Les oficines se situaren a l’estudi fotogràfic que Iquino tenia al passeig de Gràcia Finançada per la Banca Tusquets, la firma es beneficià de la nova llei de protecció del cinema espanyol basada en l’intercanvi de produccions espanyoles per llicències d’importació de films estrangers El 1944, Iquino i Ariza signaren un contracte en exclusiva amb la distribuïdora Hispano Foxfilm, i aconseguiren la…
asturià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal).
Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…
Santa Maria de Bell-lloc (Besalú)
Art romànic
Enderrocada al començament del segle XIX, l’església romànica de Santa Maria del Bell-lloc era situada a la plaça Safont de la vila de Besalú, al lloc on actualment es creuen la carretera d’Olot a Girona i la de Besalú a Figueres La documentació esmenta l’existència d’aquesta església des de molt antic Concretament, apareix per primera vegada l’any 998, quan el papa Gregori V confirmà com a possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú l’església de “ Sanctae Mariae et Sancti Johannis quae est prope moenia Bisulduni cum omnibus alodiis et proprietatibus suis ” Dos anys després, l’any mil…
varva
Geologia
Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.
El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida per a…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…