Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Bartomeu Jaume de s’Arboçar i Canyelles
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Realitzà els estudis superiors a la Universitat Balear Fou professor de teologia a la Universitat de Barcelona 1795 i, el 1800, fou nomenat paborde de la seu de Mallorca Fou director de la Casa d’Expòsits Pel que fa a la seva tasca de recerca, és considerat el primer investigador de la història de Santa Maria del Camí Mallorca A l’Arxiu del Regne de Mallorca es conserven dues de les seves obres Coanegra i Baratillo També és autor de la Miscelánea del Archivo del Real Patrimonio , que es troba a la Biblioteca de la Real, i d’un estudi sobre la basílica paleocristiana de Son Fiol, a Santa Maria…
Colomar de l’Arboçar de Baix (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Edifici medieval destinat a la cria de coloms, considerat per alguns, erròniament, com un columbari romà ECSA - J Bolòs Probable colomar fet amb tàpia situat en uns camps actualment plantats de vinyes, al sud de l’Arboçar de Baix Mapa 35-17447 Situació 31TCF965762 Des de l’Arboçar de Baix, agafarem un camí antic que surt del darrere de les cases que envolten la torre i s’enfila cap al bosc i cap a les vinyes JBM Història No es coneix cap document que esmenti aquest colomar Quan fou identificat, es va creure que era un columbari romà, és a dir, el lloc on es…
Torre de l’Arboçar de Baix (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta torre de planta circular, encara força ben conservada ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat de l’Arboçar de Baix, en un indret lleugerament elevat, al SW del terme d’Avinyonet, a prop d’Olèrdola En part resta adossada a una construcció moderna Mapa 35-17447 Situació 31TCF964763 Des de la carretera que venint de Vilafranca va a Olivella, surt a mà esquerra la carretera de l’Arboçar poc abans d’arribar-hi, veiem a la dreta el lloc de l’Arboçar de Baix amb la seva torre JBM Història El primer document que s’ha trobat que esmenta…
Sant Pere de les Botges, de les Cadenes o d’Arboçar (Òdena)
Art romànic
Situació Vista exterior de l'església de Sant Pere de les Botges, ara en estat totalment ruïnós ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades en un altiplà envaït per conreus, prop de Cal Caire, entre els torrents de Puig Bufer i de Cal Roig, a la banda septentrional del terme, prop del sector sud-occidental del Bages Mapa 35-15391 Situació 31TCG855112 L’accés a la capella es realitza per un camí que arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 9 en direcció nord de la carretera dels Prats de Rei a Igualada Un cop iniciat, en arribar al puig on es dreça una torre de…
Jaume Mata i Romeu
Aeronàutica
Aviador.
Després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola , s’allistà com a voluntari i es traslladà a l’acadèmia militar de Kirovabad actual Gyandzha, a l’Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar En tornar a l’Estat espanyol, el 1937, s’incorporà a les Forces Armades de la República Espanyola FARE a la base de Sisante Conca i participà en bombardeigs als fronts de Madrid i Terol També prengué part en tots els combats de l’Ebre i en l’enfonsament del Baleares El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó Reincorporat a la vida…
Avinyonet del Penedès

Església de Sant Pere d’Avinyonet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral Catalana i els contraforts del massís de Garraf.
Situació i presentació El municipi d’Avinyonet del Penedès és situat a la banda de llevant de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 29,13 km 2 Limita al NW amb el terme de Santa Fe del Penedès, al N amb l’enclavat del Cortei o Cortell, del municipi de la Granada, i amb Subirats, a l’E amb Olesa de Bonesvalls, al S amb Olivella Garraf i Olèrdola i a l’W amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada El poblament del terme és molt disseminat El cap de municipi és Avinyó Nou, el nucli de poblament més important del terme Altres nuclis habitats són Clariana, Collblanc, la Garrofa, les…
Santa Maria de la Torre de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
El lloc de Ferran podria correspondre al topònim Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet La primera noticia d’aquesta església és del 1227 Aquell any Guillem de Canals, fill de Guillem de Ferran, en fer testament, nomenà marmessors Berenguer Ferran i Ponç de la Torre, i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la Torre El testament és signat per Pere, clergue de la Torre Posteriorment, l’any 1294, en el testament de Bernat de Vilafranca, es fa una deixa a l’església de Santa Maria de la Torre de Ferran de 10 diners…
Colomar del mas Pigot (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Singular resta d’una explotació medieval, ara totalment insòlita ECSA - J Bolòs Edifici situat al costat del mas Pigot, en un vessant poc inclinat i cobert de camps, ara plantats de vinyes, des del qual s’albira bona part del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF875720 Venint de les Masuques i anant cap a Torrelletes i Castellet, immediatament després de passar el riu Foix, cal girar a l’esquerra i enfilar un camí carreter fins al mas Pigot El colomar resta a l’exterior d’un filat que envolta aquesta masia JBM Història Erròniament, se l’identificà com a columbari romà, com tants…
Castell de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va…
Banyalbufar
Banyalbufar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana i obert a la mar per la costa escarpada que va del port del Canonge al racó de s’Algar.
El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per arrendataris i en el 14,4% per…