Situació
Vista exterior de l'església de Sant Pere de les Botges, ara en estat totalment ruïnós.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Les ruïnes d’aquesta capella són situades en un altiplà envaït per conreus, prop de Cal Caire, entre els torrents de Puig Bufer i de Cal Roig, a la banda septentrional del terme, prop del sector sud-occidental del Bages.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG855112.
L’accés a la capella es realitza per un camí que arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 9 (en direcció nord) de la carretera dels Prats de Rei a Igualada. Un cop iniciat, en arribar al puig on es dreça una torre de comunicacions, cal desviar-se a la dreta, cosa que caldrà fer de nou quan el camí comença a davallar sobtadament fins a arribar a una zona conreada, enmig de la qual hi ha les despulles de l’església. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, al lloc anomenat Arboçar. Encara que en algun document se l’anomena parròquia no sembla que fos així, sinó que devia ser únicament una sufragània de la parròquia d’Òdena.
El castell d’Òdena apareix documentat a partir de l’any 975, quan Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murallat d’Òdena (kastro muro de Odena). El lloc d’Arboçar apareix en la documentació a partir de l’any 1046.
L’any 1053 s’esmenta per primera vegada l’església de Sant Pere situada a Arboçar, quan Guifred i la seva muller Llobeta i el seu fill Ramon i la seva muller Sança vengueren a Seniofred i la seva muller Quixol un alou amb torre i colomer; en aquest alou s’havia fundat l’església de Sant Pere, la qual els havia pervingut per donació de Ramió, abat de Sant Benet de Bages. Tot l’alou era situat dins dels termes del castell d’Òdena, prop de l’Arboçar. Per tant, aquesta església es trobava en possessió del monestir de Sant Benet de Bages en una data compresa entre els anys 1003 i 1032, període de l’abadiat de l’esmentat Ramió. L’origen d’aquesta propietat és totalment desconegut.
La propietat del monestir de Sant Benet de Bages fou usurpada per l’anterior comprador, que no volia reconèixer el domini del monestir. És per això que el monestir reclamà els seus drets. Així, l’any 1076 amb la presència i el consell de Guillem Bernat d’Òdena s’arribà a un conveni pel qual Seniofred Adroer i la seva muller Quixol reconegueren que els antics possessors del mas anomenat Sant Pere d’Arboçar havien de donar cens a Sant Benet, per la qual cosa es comprometeren a donar tasca al monestir, tot retenint el mas i l’església. L’any 1089 es feu el jurament sacramental del difunt Seniofred Adroer, ja esmentat, el qual deixà el mas d’Arboçar al monestir de Sant Benet de Bages.
L’any 1170 l’abat Ramon de Ripoll i els germans de Santa Maria de Montserrat establiren a Maleu i als fills que tingué de la seva primera dona, Jordana, un mas situat a la parròquia de Sant Pere de la Sala. Per les afrontacions ha de correspondre a aquesta església, ja que a ponent i a tramuntana afrontava amb el terme de Rubió. Únicament aquesta diferència en els topònims de l’església és desconcertant. Amb tot, no sembla que es pugui tractar d’una altra església dedicada a aquest sant. També desconcerta el fet que se li atribueixin funcions parroquials, que mai no exercí. No obstant això, podria tractar-se d’alguna sufragània, a la qual de vegades s’atorgava la condició de parròquia encara que no ho fos.
Sembla que molt aviat quedà sense culte i va començar una progressiva degradació. En l’actualitat es troba en runes, però amb uns bons murs que n’indiquen la planta. (ABC)
Església
Planta de la capella, encara visible malgrat el seu aspecte ruïnós.
F. Junyent i A. Mazcuñán
Es tracta d’un edifici en estat ruïnós i totalment abandonat. Per bé que roman sense coberta, encara manté bona part dels murs perimetrals —alguns més esgavellats que els altres— que delimiten un edifici de nau única ampliada per un absis semicircular encarat a llevant. Tot i que l’obertura de l’absis és més estreta que l’amplada de la nau, tots dos cossos se solden directament, sense que hi hagi cap plec fent-ne la degradació. D’altra banda, cal ressaltar que, en aquest cas, el mur de l’absis (102 cm) és més gruixut que el mur de la nau (85 cm).
Només hi ha una finestra —i encara trossejada— situada al centre de l’absis, que té una sola esqueixada i és coronada amb un arc adovellat lleugerament apuntat, que només és patent als paraments interns. No queda cap rastre de la porta, tot i que al capdavall del mur sud hi ha un esvoranc que n’assenyala la situació.
L’aparell, de factura molt rústega, ha estat obrat amb blocs de pedra sorrenca, només desbastats en forma de paral·lelepípede, sense unificació de mides. Per bé que tendeixen a formar filades, els blocs es disposen irregularment, i alhora són equilibrats amb nombrosos tascons. Les cantonades són enfortides amb carreus més voluminosos, però també toscament treballats. En els paraments interns encara romanen enganxats a la paret alguns fragments d’arrebossat que, en un moment donat, enlluïren l’edifici.
Es tracta d’una obra senzilla i rústega, de caràcter rural, amb una datació incerta, en tot cas tardana. Però, ateses les característiques de l’edifici, hom també la podria incloure dins les obres de tradició romànica com a resultat d’una renovació total a partir d’un edifici anterior.
Aquesta església ja és una pura ruïna i, tenint en compte la seva situació, és molt probable que amb el pas dels anys acabi desapareixent. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Mestre, s.d
- Mestre, 1991b, núm. 23, pàgs. 12-13