Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
classificació arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Identificació i agrupament de les unitats documentals que componen un fons o conjunt arxivístic.
La diversitat dels tipus i la complexitat de les funcions documentals, així com la distinta natura dels arxius, no permeten una classificació apriorística, tal com pogué aplicar-se a les biblioteques Un principi fonamental és el de respectar la unitat de procedència dels documents principi de respecte dels fons, formulat per Natalis de Wailly, al s XIX seguint els fils conductors de la institució originària La classificació d’un arxiu és una tasca complexa i delicada, que comprèn el coneixement de la gènesi del fons classificable, per tal de restituir l’estructura orgànica de la qual…
Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC
Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l’activitat sindical.
Són gestionats unitàriament per la Fundació Cipriano García, organisme autònom de la CONC Comissió Obrera Nacional de Catalunya L’Arxiu Històric de la CONC fou creat el 1990 i des del 1994 és gestionat per la Fundació Cipriano García Els objectius de l’Arxiu són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica 1939-78 i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació Forma part de la Xarxa d…
Institut d’Estudis Catalans—Arxiu
Arxiu integrat per diferents fons documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de la documentació pròpia, derivada de l’activitat científica de l’Institut i dels seus membres i del funcionament administratiu, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents D’aquests fons es destaquen els següents Arxiu Esteve Terrades i Illa, format per notes manuscrites, fotografies, correspondència i documents administratius Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer, que ha rebut un tractament arxivístic acurat i els seus documents resulten de gran utilitat per a conèixer la rica…
Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA)
Historiografia catalana
Entitat formada el 1982 a Alcoi, per un grup de col·laboradors del Museu Arqueològic Municipal, amb el propòsit d’animar, coordinar, difondre i dotar de cobertura les recerques històriques i arqueològiques a la comarca de l’Alcoià i els voltants, així com promoure la protecció del patrimoni local (la creació del CAEHA coincidí amb la declaració del nucli antic d’Alcoi conjunt historicoartístic).
Han estat presidents de l’entitat Ricard Bañó, Josep Torró, Manuel Cerdà i Àngel Beneito En la vida del Centre es poden distingir dues etapes La primera, durant la dècada de 1980-90, es caracteritzà pel seu dinamisme quatre edicions de les Jornades d’Història Alcoiana dedicades a la industrialització i el moviment obrer, l’època medieval, l’eneolític i la premsa alcoiana, amb exposicions, conferències i publicació de catàlegs Destaquen les activitats de l’any 1984 per commemorar el centenari de la investigació prehistòrica a Alcoi, amb la celebració del congrés sobre l’eneolític al País…
Albert Salsas
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’un enginyer de carreteres natural de Palau de Cerdanya, era membre d’una família molt antiga de la Cerdanya, amb mencions i filiacions que es remunten al s XIII Aquesta nissaga originària de la Llaguna Conflent s’establí durant el s XVIII a la zona d’Oceja un dels parents era Pere Salsas Trillas, rector de Llívia, teòleg i canonge de Ponts, que escriví un famós Promptuari moral sagrat y cathecisme pastoral , a més d’un tractat de dret català i d’un episcopologi d’Urgell Després d’estudiar a Peirigús i Bordeus, Albert Salsas descobrí, a divuit anys, la terra dels…
Los condes de Barcelona vindicados
Historiografia catalana
Obra de Pròsper de Bofarull i Mascaró en dos volums publicada el 1836 amb el títol de Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca.
Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’estudi de la…
Arxiu Històric Nacional d’Andorra
Historiografia catalana
Dipòsit documental que aplega els fons administratius, notarials, eclesiàstics i diversos documents privats i d’entitats d’àmbit andorrà.
L’arxiu té el seu origen en la planificació dels Arxius Nacionals aprovada el 31 de maig de 1974 pel Molt Illustre Consell General MICG, que presentà l’Assessoria Pedagògica encapçalada per Lídia Armengol i Antoni Morell Es tracta dels Arxius Nacionals d’Andorra ANA que es posaren en funcionament a partir de l’any 1975, després que el MICG n’aprovés el reglament, i que depenen del govern des del 1982 contenen els arxius històrics i els arxius administratius L’any 1997 s’instaurà el model arxivístic de l’administració central andorrana i els Arxius Nacionals d’Andorra s’estructuraren de la…
aparat crític
Diplomàtica i altres branques
Conjunt de dades de caràcter històric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic, etc, destinades a fonamentar científicament les circumstàncies que concorren en un text narratiu o en un document.
Modernament l’aparat crític és imprescindible en les edicions de texts, i comprèn diversos aspectes entre ells l’exposició, per ordre cronològic, dels exemplars existents, llurs característiques i l’arxiu o biblioteca on són conservats la collocació o establiment del text les referències a edicions o citacions bibliogràfiques L’aparat crític ve ésser el resultat d’una branca de l’heurística, o crítica de fonts històriques
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Desenvolupament enciclopèdic Els més antics daten del s X, però foren abundants durant els s XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un…
música de Manresa
Música
Música desenvolupada a Manresa (Bages).
Són escasses les notícies que es tenen sobre la vida musical a la ciutat abans del segle XVII, la majoria aconseguides gràcies als treballs del musicòleg manresà Josep Maria Vilar i Torrens, entre els quals cal destacar el realitzat a l’arxiu musical de la Seu, la basílica parroquial de Santa Maria, convertida al llarg dels segles en el veritable centre de la música a Manresa Des del 1562 s’han conservat les llistes senceres dels organistes d’aquest temple, que disposà d’una important capella musical a partir del 1611, que s’hi establí una capella de dotze membres i es creà el càrrec de…