Resultats de la cerca
Es mostren 1207 resultats
vescomtat de Besalú
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat de Besalú.
El primer vescomte conegut és Udalard Bernat 1079 El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas
sotsvegueria de Besalú
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya depenent de la vegueria de Girona.
Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, SantaLlogaiad…
Castell de Besalú
Art romànic
Del castell i la residència comtal que hi hagué al cim del turó on s’alcen les ruïnes de l’església de Santa Maria, no n’ha restat gairebé res L’existència d’un castell de Besalú està molt relacionada amb el fet que hi haguessin uns comtes de Besalú, en especial uns comtes privatius d’aquest comtat De fet, el castell degué ésser construït o reconstruït a partir del moment en què Besalú havia de fer de capital d’un comtat independent o autònom Això no obstant, és molt probable que trobéssim un precedent d’aquest castell o oppidum dels segles carolingis en…
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere…
Pont de Besalú
Art romànic
L’actual pont de Besalú és fruit de nombroses reconstruccions i d’algunes transformacions Si bé als fonaments, a les bases d’alguns pilars, hom hi pot trobar algunes pedres d’època romànica, gairebé tot el que hi ha actualment o bé és gòtic o bé fou refet després de les successives riuades o guerres de l’època moderna i contemporània Fins i tot, a la base d’un dels pilars, hom hi veu un escut i unes dates, segurament 1620 i 1680 Al segle X sembla que no hi havia cap pont al voltant de Besalú, sobre el riu Fluvià En un document de l’any 977, en el qual el comte-bisbe Mir donava, entre d’altres…
Vila de Besalú
Art romànic
Història Una vista del nucli antic de la vila de Besalú, amb la plaça de la Llibertat, on potser ja antigament tenia lloc un mercat que avui encara es fa A la part alta i a mà esquerra, l’església del monestir de Sant Pere llueix la seva capçalera J Todó-TAVISA Al segle IX el lloc de Besalú donava nom a una demarcació àmplia, un territori “ territorio Bisuldunense ” o pagus “pago Bisuldunense ”, els precedents de la qual cal cercar en una època molt reculada En aquest moment, al segle IX, hi havia un lligam estret entre aquest país besaluenc i la ciutat de Girona això no obstant, cal pensar…
Romanyà de Besalú
Poble
Poble del municipi de Pontós (Alt Empordà), a la riba esquerra del Fluvià, al S del terme.
L’església parroquial Sant Mer i Sant Celdoni havia estat possessió del monestir de Camprodon té per sufragània la de Canelles Navata i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda 1890, excavat a la roca, avui sense culte El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del segle IX posteriorment formà part de la baronia de Pontós Fou de la vegueria de Besalú
Fornells de Besalú
Veïnat
Antic poble
Antic poble i veïnat del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú
.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s XII i XIII…
Bernat II de Besalú
Història
Comte de Besalú (1052-97).
Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es feu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a…