Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Rafael Coloma
Música
Compositor i mestre de capella.
Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium
Torre Gombau (Barcelona)
Art romànic
De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord …
notes tironianes
Escriptura i paleografia
Nom donat al conjunt de signes taquigràfics que constitueixen el primer sistema coherent d’abreviació (taquigrafia), ideat, segons la tradició, per Marc Tul·li Tiró, molt difós i ensenyat a les escoles durant l’imperi Romà i que, ulteriorment perfeccionat, durà fins a l’edat mitjana.
Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels segles IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren…
Torre de Vilaperdius (Pontils)
Art romànic
El petit nucli de Vilaperdius es troba a la banda nord-oriental del terme, a l’esquerra de la petita vall que fa el barranc de Sant Magí El lloc de Vilaperdius és documentat per primera vegada l’any 1020 en el testament sacramental del difunt Salla de Santa Perpètua consta que els almoiners del testador, acomplint la seva voluntat, van donar l’indret de Vilaperdius al monestir de Sant Benet de Bages, el qual va fer bastir una torre per tal de defensar els seus pobladors Aquesta torre, situada dins el terme del castell de Santa Perpètua i que fou destruïda arran de la incursió sarraïna de l’…
Alexandre Rosell i Feliu

Alexandre Rosell i Feliu
© FC Barcelona
Esport general
Empresari i dirigent esportiu conegut per Sandro Rosell.
Llicenciat en administració d’empreses i Master of Business Administration per ESADE, fou responsable comercial a l’Orient Mitjà de la companyia perfumera Myrurgia Els anys 1990-92 fou cap del departament de patrocinadors internacionals del COOB 92 , i l’any següent fou designat gerent d’ISL, agència oficial de patrocini del COI , la FIFA i altres organismes esportius Posteriorment fou responsable de màrqueting esportiu de Nike a Espanya i Portugal 1996-99 i Llatinoamèrica 1999-2002, càrrec des del qual contribuí a què aquesta multinacional esdevingués patrocinadora del FC Barcelona el 1998…
,
Sant Romà de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista del sector meridional d’aquesta església, un exemple característic de petita parròquia rural ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Romà és situada a tramuntana de la caseria de Perles, envoltada del cementiri, i des d’ella es domina el camí de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys Mapa 34–11253 Situació 31TCG675711 Sant Romà de Perles és situada al quilòmetre 7 de la carretera que va de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, per Alinyà MLlC-JAA Història La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell a banda d’…
Sant Climent de Castelltort (Guixers)
Art romànic
Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…
Santa Maria del Pui o de Tolba
Art romànic
Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Ictosa i…
L’organització religiosa de la Vall d’Aran
Art romànic
Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…