Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
weigèlia
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors infundibuliformes i de color de rosa, agrupades en ramells, i de fruits capsulars.
És originari de Corea i és plantat en jardins dels països temperats
évol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les caprifoliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, i amb baies globuloses, negres un cop madures.
Creix en erms humits, terraplens, reguerons, etc
tortellatge
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles ovades, dentades, tomentoses, grisenques i amb els nervis sortints, de flors blanques, oloroses, agrupades en corimbes densos, i de fruits en baia, ovoides, comprimits i negres un cop madurs.
Es fa en boscs i en bardisses, a la muntanya mitjana Les branques són apreciades per a fer-ne bastons
saüc

saüc
© MC
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 5 m d’alçària, de fulles oposades i compostes, amb 5 o 7 folíols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoríferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre.
Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat
saüc racemós
Botànica
Arbust de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 4 m d’alçària, amb la medul·la de les branques groga, de fulles oposades i imparipinnades, amb els folíols lanceolats i dentats, i de flors d’un blanc groguenc, aplegades en tirsos densos, i de fruits bacciformes rodons i vermells.
Es fa en vorades i clarianes de boscs de faigs i d’avets
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…
Estat actual del coneixement de la sistemàtica i la filogènia de les plantes terrestres
Al llarg dels darrers quinze anys, la sistemàtica vegetal ha experimentat una important revolució en la seva metodologia deguda, per una banda, a la incorporació de la metodologia cladista i, per l’altra, a la utilització de les tècniques pròpies de la sistemàtica molecular en la inferència de les relacions filogenètiques entre els organismes Els estudis filogenètics duts a terme i els arbres resultants han conduït al reconeixement de grups monofilètics naturals i, en conseqüència, han tingut un gran impacte sobre les hipòtesis prèvies de les relacions existents entre els diversos grups…
La fulla
Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…
Plantes superiors endèmiques
Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…
La flora i la vegetació de les boscanes decídues
La dominància de l’estrat arbori Totes les boscanes decídues tenen una flora i una vegetació similars i, dins d’un cert marge de variació, comparteixen una mateixa estructura En estat natural, aquesta estructura comporta un cert nombre d’estrats al capdamunt, un estrat de grans arbres, els veritables protagonistes de les boscanes ocasionalment, un estrat d’arbres petits o mitjans per sota dels arbres, un estrat arbustiu que conforma el sotabosc, i, en darrer lloc, un estrat herbaci integrat generalment per una multitud de petites plantes anuals També hi pot haver, però no sempre, un estrat…