Resultats de la cerca

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de…

Definició És anomenada anorgàsmia o disfunció orgàsmica la disfunció sexual femenina caracteritzada per una inhibició recurrent i persistent del desencadenament de l’orgasme, que es manifesta per un retard notori o per l’absència total d’aquest, després d’una fase d’excitació normal i sempre que es tingui una activitat sexual adequada Aquesta disfunció és coneguda popularment amb el nom de "frigidesa", encara que els especialistes insisteixen en el fet que cal evitar aquest terme, ja que suggereix que la dona afectada no solament té dificultats per a assolir l’orgasme —la tercera fase de la…

Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o…

Iniciat en el teatre professional el 1994 amb l’obra  Estrelles en un cel de matinada , d’Alexandre Galine, dirigida per Jaume Melendres, la seva projecció començà a partir de la interpretació d’un dels protagonistes de la sèrie de Televisió de Catalunya  Nissaga de poder 1996 També en televisió ha actuat en les sèries El súper 1996-98, Laberint d’ombres 1998-2000, El pantano 2003, Àngels i Sants 2006, Mar de fons 2006-07 i La Riera 2010-16, i en els telefilms Carles, príncep de Viana 2001, El cas Reiner 2009, Marcats a foc 2006 i  De ley a ley 2017 En cinema ha actuat en els films de Ventura…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…

La SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida és una afecció molt greu que es desenvolupa en molts casos d’infecció per l’anomenat virus de la immunodeficiència humana o VIH La presència d’aquest virus en l’organisme, després d’un període asimptomàtic d’una durada indeterminada i actualment indeterminable, produeix un progressiu debilitament del sistema immunitari o defensiu, la qual cosa comporta l’aparició de múltiples i variats trastorns que solen causar la mort Al nostre medi, els collectius més afectats són els addictes i exaddictes a drogues d’administració intravenosa, els homes…

Vida Format en un ambient de tradició musical, de petit s’installà a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers 1988 Llach l’…

Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excellí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno , el seu gran èxit, realitzat en collaboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món Creà també altres sèries seguint el mateix model, com El Jabato i…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…

Vida Una de les actrius catalanes més polifacètiques i una de les poques que han aconseguit una popularitat semblant en el teatre, el cinema i la televisió Encara que sigui coneguda principalment pels seus personatges de comèdia, també ha incorporat amb talent i èxit personatges dramàtics Ha intervingut en nombroses i diverses obres, com ara Tot esperant Godot Beckett Quan la ràdio parlava de Franco Benet i Jornet Roses roges per a mi O’Casey El balcó Gênet Mare Coratge Brecht L’Hostal de la Glòria Sagarra Shirley Valentine Willy Russell, i Fugaç Benet i Jornet També ha exercit de directora d…