El que cal saber de SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida

  • La SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida és una afecció molt greu que es desenvolupa en molts casos d’infecció per l’anomenat virus de la immunodeficiència humana o VIH. La presència d’aquest virus en l’organisme, després d’un període asimptomàtic d’una durada indeterminada i actualment indeterminable, produeix un progressiu debilitament del sistema immunitari o defensiu, la qual cosa comporta l’aparició de múltiples i variats trastorns que solen causar la mort.
  • Al nostre medi, els col·lectius més afectats són els addictes i exaddictes a drogues d’administració intravenosa, els homes homosexuals i bisexuals promiscus, les persones que es dediquen a la prostitució, i les persones que hi mantenen relacions sexuals o els fills d’aquestes persones. Cal tenir en compte que el virus es transmet gairebé exclusivament a través de la sang, el semen i les secrecions vaginals contaminades, o d’una mare al fill.
  • Les persones infectades per aquest virus, anomenades també portadores d’anticossos —anti-VIH— o seropositives, poden romandre asimptomàtiques durant molts anys, o fins i tot, en teoria, durant tota la vida. Tanmateix, en tenir el virus en l’organisme, poden contagiar la malaltia a d’altres persones com els malalts de SIDA.
  • Les proves que es realitzen per a detectar anticossos en la sang són actualment molt segures. Tanmateix, per a confirmar la diagnosi d’infecció per VIH se sol·liciten com a mínim dues vegades.
  • L’embaràs empitjora el pronòstic del trastorn i pot causar el contagi del fetus. Per tant, és convenient que les dones portadores d’anticossos o malaltes de SIDA evitin de quedar embarassades.
  • Les dades epidemiològiques permeten d’assegurar que el contagi no es produeix a través de petons, carícies, proximitat o pel fet de compartir amb persones infectades o malaltes activitats laborals, lúdiques o domèstiques habituals. Així, no hi ha cap justificació perquè s’intenti de mantenir aïllats els malalts, i encara menys per a marginar-los socialment.
  • Actualment, el pronòstic de SIDA després que se n’ha efectuat la diagnosi és molt greu, ja que el trastorn comporta, més d’hora o més tard, la mort del pacient. Això no obstant, en aquests moments s’investiguen noves drogues, la qual cosa probablement repercutirà en una sensible millora del pronòstic a termini mitjà.
  • L’enorme difusió de la SIDA planteja una problemàtica molt seriosa al conjunt de la població, tant pel que fa al coneixement i la difusió de les mesures preventives, com en la prevenció de les actituds de marginació. Són precisament aquestes actituds de marginació, motivades indubtablement en la ignorància dels mecanismes de transmissió, les que dificulten un enfocament correcte, científic i solidari d’aquesta problemàtica.