Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
feromona
Biologia
Substància secretada a l’exterior per un organisme i que indueix en els seus congèneres una reacció característica.
Aquest terme fou creat el 1959 per A Butenandt i P Karlson per a designar els missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció i el comportament Les feromones es diferencien de les hormones en el fet que aquelles són vessades cap a l’exterior, funcionen per mitjà d’un òrgan sensorial i del sistema nerviós i, generalment, llur acció és molt específica aquest és el cas dels lepidòpters, les femelles dels quals emeten una feromona que només és captada pels mascles de la mateixa espècie
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
Xivita
La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és…
Xatrac gros
Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma…
L’orellut alpí
Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El 2002 fou descrita gairebé…
Les apocinàcies
Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples…
Les resedàcies
Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…
territori
Etologia
Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe.
Les dimensions del territori són característiques de cada espècie i depenen de la quantitat i la natura de l’aliment els carnívors necessiten un territori més extens que els omnívors i de la productivitat del territori els animals que viuen a la sabana tenen un territori més gran que no pas els que viuen al bosc L’estructura del territori varia segons les espècies, i pot ésser el niu, els llocs freqüentats regularment per a capturar l’aliment o per a deixar-hi els excrements, la zona on és efectuada l’exhibició nupcial, etc Els límits del territori no són unes línies, sinó unes franges…
tragacant
Farmàcia
Química
Goma constituïda per l’exsudació assecada del tronc del tragacant i d’altres espècies congèneres afins que és presentada en plaques d’un blanc grisós o com una pols groguenca.
Totalment insoluble en alcohol, és parcialment soluble en aigua, on s’infla i dóna un gel molt viscós És emprada en la indústria farmacèutica per a fer pastilles i com a emulsionant, en la indústria alimentària com a emulsionant i com a espesseïdor, en la indústria tèxtil per a tints, aprests i colors d’estampació, en adoberia per a l’acabat del cuir i com a adhesiu Hom l’anomena també goma tragacant o goma alquitira
Escorxador
L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció…