Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
khoisan
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües africanes, parlades per menys de 100 000 persones, al SW, S i E d’Àfrica: pels khoikhois, els sans, els hadzapis i els sandawes (a Tanganyika).
Es caracteritzen per l’existència de consonants implosives o clics, amb quatre punts d’articulació diferents
vocal
Fonètica i fonologia
Element fonològic bàsic en l’articulació de la parla.
S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…
velar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua.
En català són velars les vocals o’, ọ, u i les consonants k, g, w amb articulacions de l, sobretot implosives
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les …
ensordiment
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s’escau en posició final o per influència d’una consonant veïna.
Diacrònicament, aquest fenomen pot afectar tota una classe de consonants, com és ara les sibilants en dialecte apixat platja, cat oriental pláze, apitxat plá*ẹ, etc
posterior
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere.
Les articulacions posteriors són acústicament greus En català, són posteriors o greus les vocals ǫ, ọ, u i les consonants y, s, z, n, k, g, w
refonologització
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic també anomenat transfonologització, que consisteix en un canvi de trets distintius dins una entitat fonemàtica.
Així, per exemple, l’oposició llatina entre les consonants /tt/ i /t/ intervocàliques s’ha reorganitzat a base de /t/ i /d/, com ara gutta > gota vīta > vida
alfabet avèstic
Escriptura i paleografia
Alfabet irànic, derivat de l’arameu, en el qual és escrit l’Avesta.
Data aproximadament del s III dC i té 48 lletres El fet que fossin utilitzades en les transcripcions nomès 20 lletres consonants ha fet més dificultós el coneixement del dialecte avèstic