Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
derivada d’una funció en un punt
Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal…
derivació
Matemàtiques
En un anell A, aplicació D:A→A que satisfà les següents propietats: D(a+b) = D(a)+D(b), i D(ab) = (Da)b+a(Db).
En el cos dels reals ℝ, l' aplicació derivada , que assigna a cada funció derivable f la seva derivada f´ , és una derivació
funció analítica
Matemàtiques
Funció f:D⊂ℝ→ℝ(o f:D⊂ℂ→ℂ) tal que en tot punt x∈D és desenvolupable en sèrie entera.
Segons que D ⊂ℝo que D ⊂ℂhom parla de funció analítica de variable real o de funció analítica de variable complexa Una funció analítica en D és indefinidament derivable en D
funció tangent
Pla tangent i dues rectes tangents a la superfície z=f(x,y) en el punt P
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció tg: →-{π/2+kπ, k ∈ℤ} →ℝ, definida per l’assignació x
→tg x
, on tg x
és la tangent de l’angle que fa x
radiants.
És una funció periòdica de període 2 i el seu recorregut és -∞, ∞ És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb les funcions sinus i cosinus per l’expressió tg x =sin x /cos x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és quan x 2
derivada parcial d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció real, f:D⊂ℝn→ℝ, i un punt del seu domini de definició, a=(a1,...,an) ∈D, derivada en el punt ai de les funcions d’una variable fi(xi) = f(a1,...,xi,...,an)
.
La i-èsima derivada parcial de f en el punt a és, doncs, el nombre ∂ f/∂x i a = df i /dx i a i Si aquesta és, al seu torn, derivable, hom pot definir derivades parcials d’ordres superiors , com, per exemple, ∂ 2 f /∂ x i ∂x j = ∂∂ f / ∂x i / ∂ x j
derivada direccional d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció D ⊂ℝ n →ℝ, un punt a∈D, i un vector no nul v∈ℝ n , límit, si existeix, del quocient [f( a+h v) - f( a)]/h, quan h tendeix a zero.
Si aquest límit existeix hom el nota per f ´ a , v , i hom diu que f és derivable en la direcció v en el punt a i que f ´ a , v és la derivada de f en la direcció en el punt a Les derivades parcials són derivades en la direcció dels vectors unitaris canònics de ℝ n
productivitat marginal
Economia
Variació de la quantitat produïda deguda a la modificació d’una petita quantitat de l’input variable.
En termes infinitesimals i considerant que la funció és contínua i derivable, la productivitat marginal coincidirà amb la derivada parcial de primer ordre PMg = ∂z/∂X v Ensems i amb una tecnologia determinada es pot afirmar d’acord amb el postulat de la llei de rendiment decreixent que ∂ 2 Z/∂X 2 v < O , és a dir, que per increments d' input els increments de l' output seran menors que proporcionals
fal·làcia naturalista
Filosofia
Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable.
Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral GEMoore, en els seus Principia ethica 1903, utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable