Resultats de la cerca

Llorenç Mata i Pons “Cataluña Textil”, 1911 Llorenç Mata i Pons, un dels primers importadors de cotó catalans que es convertirà en industrial al començament del segle XX Llorenç Mata i Pons 1847-1911 és el primer i més important exemple del comerciant de cotó que es converteix en industrial cotoner El seu oncle i padrí era Llorenç Pons i Clerch, una de les figures més representatives de la burgesia barcelonina de la segona part del segle XIX Fou un dels fundadors del Crèdit Mercantil el 1863 i prengué moltes i diverses participacions en negocis industrials, però sense assumir-ne la gestió En…

L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…

Les primeres formes originals de l’art en aquesta regió, que comprenia Bèlgica i Holanda abans de llur separació, a la fi del s XVI, sorgiren de l’impuls de l’imperi Carolingi, del qual resten capelles de planta central, com la imperial d’Aquisgrà, bizantinitzant, i esglésies de tipus basilical amb westwerk Santa Gertrudis de Nivelles Hom pot destacar també, en aquest període, la talla de vori, de tradició bizantina evangeliari de Genoes Helderen L’art d’època romànica es polaritza entorn de dos centres, que dominen el desenvolupament polític i econòmic Lieja, a la conca del Mosa…

L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…

En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…